Paleo Penedès

si vols , es podena anar carregant les imatges en un altre finestre (en format gran i vistos) , pot tardar una mica , el que pots fer es clickar , i seguidament fer la finestra en petit i visitar-la quant t´hagis llegit una part de l´article

EL JACIMENT PALEOLÍTIC DE LA NOGUERA
A SANT QUINTÍ DE MEDIONA,
ALT PENEDÈS
Antoni Freixas(*) i Anna Mir(**)

Résumé- Le gisement paléolithique de la Noguera est une station en pleir air en rapport avec des dépôts de cônes alluviaux pléistocènes. L'industrie lithique est "événosienne", compa- rable aux industries étudiées dans la basse Provence et dans le Languedoc français, dont la date est de la fin du Riss.
1.-INTRODUCCIÓ
L'estació arqueològica es troba situada prop de la masia coneguda com la Noguera, la qual dóna nom a la partida de terreny i al propi jaciment, dins del municipi de Sant - Quintí de Mediona, a la comarca de l'Alt Penedès (fig.1).
El jaciment va ser descobert pel primer dels signants d'aquest treball, i consta de més de 400 objectes de sílex tallats. La quasi totalitat del material es va recollir en superfície, exhumat per les labors agrícoles de dins de les lutites vermelles(fig.3). Només cinc as- cles van aparèixer dins les fàcies(3,4) de rebliment de canal(fig.3).

2.-ELS DIPÒSITS QUATERNÀRIS
Són materials majoritàriament detrítics que recobreixen el substracte miocènic contine- nental. Ocupen preferentment els fons de les valls i les zones més deprimides. Els dipò- sits més importants, a partir de la cota 350, fossilitzen progressivament les formes de l'antic relleu postmiocènic fins al fons de la vall del riu Bitlles (fig.2).
Des del punt de vista genètic, els sediments quaternaris corresponen a dos medis sedi-mentaris al.luvials diferents: cons de dejecció o ventalls al.luvials i fluvials, els quals en alguns trams poden estar relacionats per l'enllaç d'ambdós dipòsits.

(*) Museu Comarcal.plaça de Jaume I. Vilafranca del Penedès.
(**) Museu Comarcal i d'Arqueologia "Salvador Vilaseca". Raval de Santa Anna,59.
Reus.

2.1.-Medis fluvials
Els dipòsits fluvials són deguts a processos antics de sedimentació relacionats amb l'actual riu de Bitlles. Bàsicament es tracta d'aterrassaments fluvials i de dipòsits de llac de meandre abandonat (Ox-bow).
S'han pogut reconèixer tres nivells de terrasses fluvials, els quals esglaonadament, a co-tes de 2-3 m,10-12 m,i 40 m, sobre el nivell de llera de l'actual riu en èpoques plistocè-niques. La terrassa de 1º-12 m. passa lateralment als sediments lacustres, de meandre abandonat, de Barquies. Els dos nivells de terrasses més elevats contenen indústria lí-tica, de sílex tallats, actualment en estudi.

2.2.-Medi de ventall al.luvial
Els cons de dejecció, anomenats també ventalls al.luvials (alluvial fans), constitueixen l'altre tipus de dipòsit quaternari de la vall del riu de Bitlles. Aquests s'haurien format a partir de materials col.luvials arrencats al substracte miocènic, els quals s'acumularien al peu dels talussos per processos gravitacionals. Sobre aquestes acumulacions de col-luvis, al peu dels talussos, actuarien els processos de transport aquosos i s'organitzarien els ventalls al.luvials pròpiament dits. El subministre de col.luvis, a les parts proximals dels ventalls, estaria controlat per la inestabilitat de les vessants i el retrocés dels talus-sos en etapes climàtiques més favorables a l'erosió.
Els dipòsits de ventalls al.luvials són d'un gran interès, ja que estan directament relacio-nats amb la indústria paleolítica de la Noguera. Al nord del Mas de la Noguera, un petit barranquet, de direcció N-S, s'encaixa en els dipòsits de cons de dejecció i ens permet observar una característica associació de fàcies d'aquest tipus de medi continental (fig.3).
Els sediments més inferiors, són lutites de color taronja, amb tubs calcificats típics de rizocrecions, els quals interpretem com a restes d'un sòl (fig.3,5). Aquesta fàcies està clarament tallada per dipòsits acanalats. El rebliment dels canals està format a la base per graves de còdols calcaris amb matriu lutítica vermellosa. La mala selecció de la mi-da dels còdols ens indica un medi de transport deficient, alguns dels quals estan imbri-cats amb inclinacions cap al nord(fig.3, 4). Aquesta fàcies presenta estratificació encreu- ada a gran escala i de baix angle i passa superiorment a les fàcies més lutítiques amb llenties de graves llitades(fig.3, 3). Dins d'aquestes fàcies s'han localitzat cinc ascles (fig.3, 7). Les f`àcies 4 i 3 s'organitzen verticalment en una típica seqüencia granode-creixent, característica dels rebliments de canal.
Els encrostaments de caliche nodulós(fàcies 2) recobreixen les fàcies de rebliment de canal(fig.3) d'una manera general i fossilitzen un paleorelleu. Etapes episòdiques amb caliche també es situen entre les fàcies de graves amb matriu lutítica vermellosa(fig.3,4) i les lutites vermelloses amb passades de graves llitades suprajacents(fig.3,3). En tots els casos la formació de crostes de caliche va lligada a processos d'edafització en relació amb climes semiàrids, on l'evaporació és més gran que les precipitacions. Les crostes de caliche són freqüents en les esplanades d'inundació de molts rius.
La seqüència vertical fins ara descrita culmina amb lutites vermelloses amb còdols cal-caris i útils tallats de sílex. Aquesta fàcies està directament relacionada amb la indústria de la Noguera. Els objectes de sílex tallats estan dins de les lutites i són desenterrats per les feines de conrreu. Aquesta fàcies cal interpretar-la com a relacionada amb processos pedogenètics sota un clima càlid que donaria sòls ferruginosos rogencs.

3.-ELS MATERIALS
El nombre total d'objectes de sílex recollits en el jaciment de la Noguera és de 402, dels quals han estat trobats en superfície 397 i 5 exemplars dins dels sediments de canal.
Tots els fragments, ascles i peces, trobats en aquest jaciment estan tallats en sílex, exep-te un que ho està en quarsita.
Per les característiques petrològiques del sílex i la proximitat al jaciment, creiem que aquest pot procedir de les formacions miocèniques continentals amb nòduls de chert que formen part del rebliment terciari de la depressió del Penedès.


3.1.-Materials de les lutites vermelles superficials
Els sílex són de color blanc, gris, marró, blau i presenten tots ells una pàtina blanquino-sa-vermellosa que fa difícil poder apreciar el vertader color del sílex. Aquesta pàtina és bastant gruixuda i ens indica que aquestes peces van quedar exposades un cert temps en superfície; cap de les peces ha estat tallada després d'haver adquirit la pàtina. Cal dir que s'han trobat 24 objectes fracturats i només cinc d'erosionats. Bona part dels sílexs tenien adherida una concreció calcària que en alguns casos arriba a tenir fins a 8 mm.
3.1.1.-Tècnica de talla
a)Nuclis.- Dels 398 objectes de sílex de les lutites vermelles, només 16 són nuclis, vuit dels quals són de talla bipolar o escatatas i dos de piramidals. Els nuclis restants estan fabricats amb la tècnica levallois, la qual dóna ascles predeterminades per la preparació especial del nucli abans de fer saltar l'ascla. Entre els nuclis levallois se'n troben de
puntes, de tortuga i discoides.
b)Les ascles.- A les fàcies lutítiques vermelloses, a part dels nuclis, s'hi ha recollit 398 objectes de sílex, dels quals 170 són restes de talla i 212 ascles i peces. Tot seguit s'es- tudiaran les ascles i després les peces.
b.1. Dimensions de les ascles.- La longitud de les ascles oscil.la entre 3 i 148 mm., i la seva mitjana és de 47,14mm. L'amplada màxima oscil.la entre 11 i 102 mm., amb una mitjana de 35 mm. L'espessor de les ascles varia entre 5 i 52 mm., i la seva mitjana és de 14,51 mm.(fig.4).
Com es pot veure, les peces, en general, són de mida més aviat grans i de considerable gruixària. Per la relació longitud/amplada no hi ha una sola làmina, es tracta d'una in- Dústria on només s'hi troben ascles.
Les ascles i les peces obtingudes amb la tècnica levallois representen el 30% del total de la població d'ascles i peces de les lutites vermelles superficials.
b.2.Anàlisi de la cara dorsal de les ascles.- Les extraccions fetes a la cara dorsal de les ascles són diverses, segons la tècnica emprada per obtenir-les. D'una sola extracció hi ha 53 ascles, 89 de dues extraccions, 45 de tres extraccions i 9 de quatre extraccions (fig.5).
L'orientació de les extraccions (fig.5) és en general longitudinal, al llarg de l'ascla, en un total de 111 ascles. Segueixen en importància les extraccions perifèriques en un total de 35, i extraccions radials al centre de l'ascla n'hi ha 26 (fig.5).
Cal ressaltar que en la majoria de les ascles levallois, les extraccions també de forma longitudinal en 29 ascles, de forma perifèrica en 13, amb extraccions radials en 16, i 3 ascles amb extraccions irregulars i transversals.
És interessant observar l'abundància d'ascles corticals, en nombre de 58. El còrtex ocu-pa una petita part de la cara dorsal(c) en 33 ascles, o bé una bona part de la cara dorsal (cc) en 21 ascles, o una gran part de la cara dorsal(ccc) en 4 ascles(fig.5). Això ens fa pensar que es tracti d'ascles de desbastament dels nuclis, dels bifaços o dels choppers.
Es poden distingir diferents geometries, segons la secció transversal de l'ascla, a la seva cara dorsal. De secció triangular, amb una aresta central, 77 ascles; de secció trapezoïdal ,amb dues arestes, 59 ascles(fig.5).
b.3. Anàlisi de la cara ventral de les ascles.- En primer lloc estudiem el bulb de per-cussió i distingim les ascles que tenen un bulb normal(B) que són 110, prominent(BB) que n'hi ha 49, i les que tenen un bulb molt prominent(BBB) que són 4. Les ascles en les quals no es pot veure el bulb són 48, ja perquè s'hagi fet desaparèixer per extrac-cions destinades a aflaquir l'ascla, o ja perquè s'hagin produït nous trencaments en ob- tenir l'ascla mitjançant la tècnica bipolar de percussió(fig.5).
La presència de còrtex a la cara ventral és sempre rara, però algunes ascles en conserven restes. La cara ventral mínimament coberta pel còrtex (C) la presenten 9 ascles, i cober-ta en una bona part dos més(fig.5).
La secció de la cara ventral de les ascles és majoritàriament sinuosa en 99exemplars, mentre que amb secció còncava hi ha 69 ascles(fig.5).
b.4. Anàlisi del pla de percussió.- No totes les ascles presenten el mateix tipus de pla de percussió. Es destaquen en nombre les ascles amb pla de percussió llis, amb 70 ex.-emplars; de forma dièdrica, 36; facetats, 25(fig.6).
En les ascles levallois predomina el pla de percussió diédre, 20 exemplars; facetat en 12 ascles i llis en 14 ascles.
En 7 ascles s'ha pogut comprovar la presència d'un xic de còrtex(C ) en el pla de per-cussió. El còrtex cobria la meitat del pla(CC) en 3 exemplars i el taló era completament cortical(CCC) en 4 ascles(fig.6).
L'angle format pel pla de percussió i la cara ventral amb el bulb o angle d'eclatat és sovint major de 90º. Tal és el cas de les ascles amb angles d'esclatat compresos entre 100º i 120º(fig.6). És a dir, que predominen les ascles amb taló oblic, obert respecte a la cara ventral.
La llargada del taló de les ascles oscil.la entre 2 i 57 mm., amb una mitjana de 21,50 mm.(fig.4)







b.5.Extraccions i rebaix.- En moltes de les ascles s'hi poden veure petites extraccions practicades a la part proximal, sobre les cares dorsal i/o ventral, així com també a les arestes laterals destinades a esgruixar els objectes.
En alguns casos es reconeixen clarament els escataments soferts pel retoc bipolar, els quals afecten la part proximal de l'ascla en la seva dorsal o ventral i les arestes laterals.
c)Les peces.- A les lutites vermelles s'hi ha recollit un total de 79 peces, totes elles de factura tosca. En destaquen en quantitat les peces amb retoc simple practicat de forma marginal, sense envair la peça ni alterar pràcticament l'aresta.




De les peces amb retoc simple les més nombroses són les denticulades, fetes, la major part, amb grans retocs fistonejats no gaire regulars. Dins d'aquest capítol cal destacar vuit espines (laterals, transversals, i sobreelevades). Quatre rascadores denticulades profundes, laterals i una rascadora maginal sobreelevada.
Dins del grup del denticulats tenen molta importància les osques, de les quals en tro-bem 15, una de marginal, onze de laterals profundes, dues de bilaterals i tres de sobre-elevades profundes. Moltes de les osques foren obtingudes amb una gran extraccció i en alguns casos sobre aquesta gran extracció hi ha un petit retoc marginal al voltant de l'osca; són les típiques osques clactonianes (figs. 10 i 11)







Un dels útils que ens ha cridat l'atenció és el compost, que consta d'una osca clactonia-na situada a l'extrem superior de l'ascla, en la part lateral senestra. Adjacent a ella hi ha un retoc simple amb tendència abrupta marginal transversal distal. Aquest útil es coneix amb el nom de Bill-hook i és típic de la cultura clactoniana(Bordes,1961) i evenosiana (Lumey, 1971)(fig.14).
També amb retoc simple tenim 20 rascadores: 3 de marginals laterals divergents, 8 de profundes laterals(6 de divergents i 2 convergents), 7 rascadores profundes transversals i 2 de sobreelevades( una lateral i l'altra latero-transversal).
Amb retoc simple, hi ha tres gratadors, dos de marginals i dos de profunds(fig.12).
Amb retoc abrupte tan sols hi ha un abrupte profund lateral.
Amb retoc escatat tenim 4 útils bilaterals i 1 de bitransversal.
Entre les peces d'aquesta indústria hi ha també dos chopping-tools sobre còdol de sílex que potser es podrien confondre amb nuclis(fig.8).
Cal destacar una eina coneguda dins la tipologia de F. Bordes com un "Hachoir"o ta-llant. Està treballada sobre una ascla de grans dimensions, amb un tallant a l'extrem distal i retocs bifacials laterals bastant irregulars(fig.15).
També de grans dimensions com el tallant que acabem de descriure, s'ha trobat un bifaç Ovalat de 130mm. de llargada per 100 mm. d'amplada i un espessor de 52 mm. La seva màxima amplada està situada més amunt de la meitat de la seva alçada. Està facetat per simple talla perifèrica amb percutor dur. És bastant irregular i conserva les facetes dels diferents esclataments, molt còncaves, mostrant els negatius de les cares concoides i dels bulbs de percussió. Les seves arestes són sinuoses i en general és tot ell força pes-at i espès(fig.7).
Hem considerat com a peces 6 puntes levallois, una de primer ordre, una amb retoc denticulat i una altra amb retoc simple marginal-bilateral. Les altres quatre, de segon ordre, no estan retocades. Aquestes puntes i la resta d'útils i ascles levallois són tots d'una factura molt tosca, això no obstant tenen totes les característiques d'aquesta talla, per la qual cosa fóra millor considerar aquesta indústria com a protolevallois.




3.2. Els materials de fàcies de canal
Els objectes dels sediments de canal són tots ells treballats en sílex, tres de color blanc, un de gris i un de blau, recoberts d'una pàtina blanca groguenca.
La longitud dels objectes oscil.la entre 90 i 29mm., amb una mitjana de 67,4mm. L'am-plada varia entre 84 i 28mm., i la mitjana és de 57,4mm., i l'espessor oscil.la entre 42 i 6mm., essent la mitjana de 23,6mm. En conjunt és un grup de peces de sílex de grans dimensions, dins del qual les làmines no hi són presents.




La cara dorsal presenta 1,2,3 i n extraccions de tot tipus: transversals, perifèriques, irre-gulars i radials. En dues de les ascles, a la cara dorsal, hi queden restes de còrtex. La secció transversal de les ascles és trapezoïdal i sinuosa.
A la cara ventral el bulb hi és sempre present. Tres de les ascles tenen un bulb propor-cionat i en una el bulb és prominent i per rebaixar-lo es va practicar una extracció.
El pla de percussió pot ser: llis, facetat, sinuós i díedre, amb un angle d'esclatat de 100º, 110º i 120º. La llargada del pla de percussió oscil.la entre 52 i 23mm.
Tres de les ascles han estat obtingudes mitjançant la tècnica de talla llevallois i tenen extraccions a la cara dorsal, radials i perifèriques. Els talons són facetat i díedres.








COSIDERACIONS I COMPARACIONS
La indústria de la Noguera està tallada en sílex, tots ells patinats. La majoria són ascles ordinàries, en un 68,18 %, i un bon percentatge obtingudes de forma predeterminada, 31,81 %, mitjançant la tècnica de talla levallois. En general les ascles són de bones di-mensions i moltes d'elles són corticals.
Els objectes obtinguts per la tècnica levallois, tenen totes les característiques pròpies d'aquesta talla, però són tots molt toscos i creiem que és millor considerar-los com de tècnica proto-levallois.
Els talons són llisos en un 33,17 %, amb els angles de lascat bastant oberts. Els bulbs estan desenvolupats i deixen un bon negatiu en els nuclis.
Tipològicament parlant, la indústria de la Noguera té un bon percentatge de denticulats, 27,84%. Segueixen en nombre les osques, 18,98%, de les quals moltes són clactonianes. En terce lloc hi figuren les rescadores(11 laterals, 7 transversals i dues de carenades), en un percentatge de 25,31%. Els gratadors, 7,59%, són els únics útils del Paleolític Su-perior, i no hi ha cap burí.
En aquesta indústria hi trobem també dos chopping-tools tallats sobre còdols de sílex, que es podrien confondre potser amb nuclis, però ni hi ha ni un sol chooper. Ens crida l'atenció la presència d'un tallant, perquè és una peça generalment poc freqüent.
La peça més important, per la seva factura, és un bifaç ovalat, el qual està realitzat a ba-se de grans extraccions primàries, amb una aresta sinuosa i té considerable espessor.
Si comparem la indústria de la Noguera amb altres del Principat, per la tècnica de talla i per la seva tipología, no s'assembla a cap de les clàssicament conegudes.
La indústria que ens ocupa estaria en la línia d'un clactonià, perquè conté ascles hetero-morfes assimètriques de grans dimensions i corticals. L'angle d'esclatat és força obet i els talons són llisos. El retoc altera poc la peça i conserva el seu contorn primitiu.Entre les peces s'hi troben rascadores, denticulats, osques i bill-hooks. Les peces sobre còdols treballats són principalment els chopping-tools, tallats sobre palets de sílex. Les diferèn-cies més significatives amb el clactonià són la presència a la nostra indústria d'un bifaç, i la manca de truncadures.
Amb la indústria taiaciana no hi té molts punts de convergència. La Noguera s'aparta molt de les carecterístiques que la conformen. Les peces taiacianes estan ben retocades, sovint amb retoc escaliforme.
No hi ha puntes de Taiac, ni abunden els choppers. Les rascadores són de bona factura i la talla no és levallois.
A la Baixa Provença i al Llenguadoc mediterrani, Bonifay (1960 a, 1960 b) i Lumley (1969) han estudiat jaciments a l'aire lliure d'una indústria que hom anomena evenosia-na, del jaciment de Sainte Anne d'Evenos ( Tolon, Baixa Provença). Aquesta indústria conté força elements que s'acosten als de la Noguera. Els útils són tallats en sílex on sempre hi és present la tècnica de talla levallois. El retoc de les peces no és mai escali-forme, con en la indústria taiaciana. Entre les peces hi ha un fort percentatge de rasca-dores, totes elles molt estranyes i de mala factura. No hi són característiques les rasca-dores transversals ni les desviades. Hi ha un bon percentatge d'útils del Paleolític Su-perior (gratadors i burins) i nombroses osques clactonianes sobreelevades. Abunden les truncadures sobre ascla. S'hi troben en alguns jaciments els tallants i els bill-hooks i també hi ha chopping-tools tallats en còdols de sílex.








Com es pot veure hi ha bastants paral.lels amb el jaciment de la Noguera. Això no obs-tant, amb algunes diferències. A la Noguera ens trobem amb un baix percentatge d'útils del Paleolític Superior, amb la manca de truncadures, la presència de rascadores trans-versals i l'existència d'un bifaç. Però en conjunt. La fàcies de la indústria evenosiana ens recorda molt a la de la Noguera.
La proximitat geogràfica, de l'àrea tipus de la cultura evenosiana amb el jaciment que ens ocupa, fóra un element més de relació a l'hora d'emmarcar-los dins d'un mateix context cultural dels finals del Riss. L'evenosià podia haver estat un fenomen cultural característic del final del Paleolític Inferior a l'àrea de la mediterrània nord-occidental, on es registrarien els assentaments humans més antics coneguts a l'aire lliure.

CONCLUSIONS
El jaciment del paleolític Inferior, a l'aire lliure, de la Noguera correspon a una indústria del tipus evenosià, la qual va desenvolupar-se al final del Plistocè mitjà, a la fi de la gla-ciació del Riss, fa 150.000 anys, a la zona de la Provença i del Llenguadoc francesos.
AGRAÏMENTS
El nostre sincer reconeixement als geòlegs Ramon Julià, de l'institut "Jaume Almera" d'Investigacions Geològiques del C.S.I.C., i a M.Àngels Marquès i Ramon Salas de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, per llur visita als afloraments i llurs comentaris crítics. També a Ramon Julià per l'ajut en la interpretació fotogeològica de la zona citada. Finalment volem fer constar el nostre agraïment al Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles per l'ajut a l'estudi de les terrasses i la recollida de materials.
BIBLIOGRAFIA
-BONIFAY E. (1960 a)-Recherches sur les terrains quaternaires dans le Sud-Est de la France, these présentée à la Faculté des Sciences de Paris, 332pp.
-BONIFAY E. (1960 b)-Quaternaire et préhistoire des régions méditerranées françaises, Symposium n.º3: Early man and Pleistocene Stratigraphi in the Circum-Mediterranean regions, Wenner-Gren fundation.
-BORDES F. (1961)-Typologie du Paléolithique Ancien et Moyen, Publications de l'-Institut de Préhistorie de l'Université de Bordeaux, 1, Delmas, Bordeaux.
-BORDES F. (1968)-El mundo del hombre cuaternario, biblioteca para el Hombre Ac-tual, Ed.Guadarrama, 256pp.
-BRÉZILLON M. (1977)-La dénomination des objets de pierre taillée. Matériaux pour un vocabulaire des préhistoriens de langue française, Editions du C.N.R.S.,Paris,423pp.
-LAPLACE G. (1972)-La typologie analitique et structurale: base rationelle d'étude des industries lithiques et osseuses, Actes du Colloque National du C.N.R.S., sur les Ban-ques de Donées Archéologiques, Marseille-Paris, pp.91-143.
-LUMLEY H. De (1969)-Le Paléolithique inférieur et moyen du Midi méditerranéen dans son cadre géologique, I, Ligurie-Provence, V supplément à "Gallia Préhistoire", Éditions du C.N.R.S.,Paris, 464pp.
-LUMLEY H. de (1971)-Le Paléolithique iférieur et moyen du Midi méditerranéen dans son cadre géologique, II, Bas-Languedoc, Roussillon, Catalogne, V supplément à "Ga-llia Préhistoire", Éditions du C.N.R.S., Paris, 446pp.
-LUMLEY H. de (1976)-La Préhistoire française, I: Les civilisations paléolithiques et mésolithiques de la France, Éditions du C.N.R.S., Nice, pp. 765-1.521.
-MERINO J.M. (1969)- Tipología lítica,Munibe, XXI, I-II-III, San Sebastián, 325pp.
-MIR A. i SALAS R. (1979)-Excursión C-Ib Parada 8. El forn d'en Sugranyes, Actas de la IV Reunión del Grupo de Trabajo del Cuaternario, Banyoles,pp.305-311.
-MIR A. i ROVIRA J. (1978)-El yacimiento paleolítico de superfície de Castelló del Pla Pilzan (Huesca), Speleon, 24,pp147-166.
-MISKOVSKY J.C (1974)-Le quaternaire du Midi Méditerranéen.Stratigraphie et palé-oclimatologie, Èditions du Laboratoire de Paleontologie Humaine et de Préhistoire, -
Centre National de la Recherche Scientifique, 331pp.
-TIXIER J.,INIZAN M.L.i ROCHE H.(1980)-Préhistoire de la pierre taillé.I, Termino-logie et technologie, Cercle de Recherches et d'études préhistoriques, C.R.E.P.,PP120.