La primitiva carnisseria de Bernat Gual, de
l'any 1418
condicionà el naixement del nucli de
població
Corria l'any 1418. El Prat era un territori pantanós, conreat
parcialment per poc més de dues dotzenes de cases de pages pertanyents
a les jurisdicciones de Sant Boi i L'Hospitalet respectivament. Aquesta
partida darrera, més proxima al riu, formava una gran illa fluvial
denominada dels Banyols, entre el Llobregat i un braç dit la Riera
Vella (avui carrer Major, Plaça de la Vila, carrer de Jaume Casanovas
i antiga carretera de l'aviació). Un pages de l'illa, Bernat
Gual , tenia el mas en un punt de pas cap a la barca de passatge al
riu, que era el camí natural per anar a Barcelona. En aquell llunya
1418 aconseguí permís per obrir un despatx de carn del seu
ramat de bestiar de llana. De cara al camí, instal.là la
botiga al seu mateix corral. La llicència era en regim de privativa,
com tot el comerç d'aleshores.
Passaren els anys i la carnisseria dels Banyols perdurava al peu del
camí, en mans dels successors de Bernat Gual. No hi havia cap més
establiment públic.
A mitjan segle XVI El Prat de Sant Boi i l'illa dels Banyols aconseguiren
crear la parroquia de Sant Pere i Sant Pau. La nova església fou
començada davant la carnisseria. El terreny que hi havia entremig
era una cruïlla de camins i la gent comença de dir-ne plaça.
Una o més riuades van desfer la petita església, que
era de tapia senzilla. Aleshores els pratencs en van començar una
de gran i solida, capaç de resistir les fúries del Llobregat
desbordat. Per tal d'albergar els obrers de la construcció del temple,
al costat mateix es va obrir un local que feia d'hostal i taverna. Fou
la segona botiga d'El Prat. Amb el temps també despatxa queviures,
articles de drogueria i fins i tot féu de fleca: la típica
tenda de poble. Funcionava també en regim de privativa, arrendada
i controlada per les autoritats locals. La política de provisions
alimentaries era una de les preocupacions maximes de la societat pre-industrial.
Aquest estat, amb dos sols establiments comercials pratencs, dura doscents
anys, els segles XVII i XVIII. El poble creixia. A la centúria del
1700 s'obriren entorn de la plaça, ultra l'escola de minyons, els
primers tallers: el carreter, el ferrer, l'espardenyer, el sastre; i noves
botigues: el barber, l'apotecari, el primer metge. A partir del 1800 arriba
el liberalisme, la llibertat de comerç i en conseqüencia la
multiplicació de petites botigues. S'havia clos una etapa multisecular
de la vida d'El Prat com a poble.
La primitiva carnisseria de Bernat Gual, de l'any 1418, condiciona
el naixement del nucli de població: l'església, l'hostal-taverna-botiga,
la plaça i, finalment, el poble.
Tot, doncs, comença amb una humil carnisseria al peu del camí,
fa més de mig mil.leni.
JAUME CODINA
Les set botigues vuitcentistes
d'El Prat
El Prat disposa encara avui de set establiments comercials
que obriren les portes al segle passat.
++++++++++++++++++++
Algunes d'aquestes botigues han sofert canvis en la titularitat del
negoci, una o més vegades; d'altres, pero, pertanyen a la mateixa
família que les obrí. Unes estan situades exactament en el
primitiu edifici on s'ubicaren, de vegades renovat, d'altres,en un emplaqament
proxim del mateix carrer.
De l'analisi de tota aquella informació que hem pogut consultar,
hem deduit que hi ha avui set botigues al Prat que iniciaren la seva activitat
comercial, en el segle passat, tot i que, en algun cas, l'activitat original
s'ha modificat lleugerament.
Les botigues a les quals fem referencia són les que a continuació
consignem: La "Merceria Vidal"
, situada a la plaça de la Vila, el primer titular de la qual fou
en Jaume Vidal i Farrés; passa, després, al seu fill Jaume
Vidal i Montaner, i és regentada actualment pels seus descendents.
La fleca "La Espiga" , avui
també pastisseria, tants anys regentada per la família Carreter,
ja existia a la darreria del segle passat al carrer de la Bufera, avui
Jaume Casanovas. Un dels seus primers titulars fou, a final de segle, en
Jaume Sallés i Pila, nat a Sant Cugat del Valles, que poc abans
d'acabar aquesta centúria es traslladaria al carrer de la Bunyola,
avui conegut com a Ferran Puig.
La resta d'establiments comercials del segle passat, existents encara
avui, estan ubicats al carrer de Ferran Puig.
La "Farmacia Guilera" ,
que funda el 1875 el farmaceutic Baldiri Guilera i Mora, la continua el
seu fill Josep Guilera i Molas, i a mitjan anys 40 en fou titular el gendre
d'aquest darrer, el Dr. Josep Gorina i Pujol. Actualment la titular n'és
la farmaceutica senyora Fabró Yagüe.
La botiga mes antiga del carrer és la fleca "D'en
Puig-Rodés" , coneguda durant molt de temps per "Cal
Calisai", que regenta la mateixa família des dels anys 20 d'aquest
segle. Aquest establiment obrí, pero, l'any 1862. El primer titular
del negoci fou el botiguer procedent de Sants, Francesc Salvat, al qual
seguí, per poc temps, el frances Françoise Carcassona, que
es trasllada a Gracia a final del 1868. Entre els altres forners que regentaren
aquest establiment, cal citar en Joan Caís, que en fou titular durant
molts anys, i en Ramon Casanovas i Mas, pare dels coneguts botiguers germans
Ramon i Pere Casanovas i Bosch, que anys a venir obriren botiga de roba
al meteix carrer. En Ramon Casanovas havia apres l'ofici de forner i pastisser
a Cuba, d'on retorna a la darreria de segle, tot fent-se carrec de l'esmentat
forn, ara fa aproximadament cent anys.
La cansaladeria de "Cal Cinto de la Remei"
, de l'Ignasi Ribas i Mas, negoci que va iniciar, l'any 1898, el seu avi,
Jacint Ribas i Pereantón, natural de Caldes de Montbui, que es casa
amb la Remei Dalmau i Farrés, filla d'El Prat. Aquesta botiga, coneguda
inicialment per"La
Joya Catalana", estava ubicada a on hi ha ara "La
Primavera" . De fet, en el mateix punt del dit carrer hi havia
anteriorment una tenda de queviures, el titular de la qual era, el 1897,
en Joan Andreu i Vila. Cap a l'any 1910, l'Ignasi Ribas es trasllada a
l'altra banda del carrer, el seu emplaqament actual. L'actual botiga de
llegums cuits "La Primavera" va continuar oberta de la ma de
successius botiguers.
El sastre Josep Abelló i García, natural de Cornudella
(Tarragona), adquirí cap a l'any 1897, la sastreria de Leandre Ribas.
La "Sastreria Abelló"
, avui convertida en una botiga de roba de confecció. La regenta
la seva neta Montserrat. Cal recordar que el sastre Josep Abelló,
com el seu fill Ramon, foren també acreditats músics del
"Quintet Íntim" que dirigia el mestre Joan Estalella.