|
Jaume Sisa
Jaume Sisa procedeix del
Poblesec. Vinculat a l'efímer Grup de Folk, l'any 1968 publicava
L'Home Dibuixat, el seu primer disc senzill de
ressonàncies ye-ye -un dels sons que havia captivat Sisa des de
l'adolescència.
Després de fundar -i enterrar- el conjunt instrumental Música
Dispersa, Sisa publicaria el 1971 el seu àlbum de debut:
l'heterodox Orgia, densa mostra de varietats musicals i
poètiques. Gravat en temps de total confraternització
generacional, Orgia va comptar amb el concurs de diversos
elements del panorama underground de la Barcelona d'aquell
tombant de dècada.
Passats uns anys d'ostracisme, Jaume Sisa va reaparèixer a
escena el 1975 amb Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol, que ha
esdevingut el més exitós dels seus àlbums. En aquest disc, el
cantant començava a forgar un so característic, en el que
insistirà en propers treballs.
Una prohibició governativa de Sisa al Canet Rock d'aquell any,
convertiria en gairebé mítica la cançó que donava títol a
l'àlbum.
L'èxit assolit per Sisa va fer que es multipliquéssin les seves
presentacions en viu, que aviat trascendirien l'àmbit català.
Galeta Galàctica (1976), reflexa l'ambient d'aquelles
gales, que feia amb una banda pròpia; part dels seus músics
militaven també a l'Orquestra Plateria, que el mateix Sisa havia
contribuït a infantar. El cantautor -que ja basteix cançons per
damut dels set minuts- comença a divulgar amb aquest plàstic la
seva etiqueta astral.
Amb La Catedral (1977), Jaume Sisa resol el repte de
concebre el seu primer disc doble. La reflexió mística -que,
juntament amb el surrealisme, sempre han planat per l'obra de
Sisa- aportaria a l'àlbum noves dosis de qualitat poètica. Part
de la nova entrega del seu talent s'havia enregistrat -al llarg
de dos anys consecutius- fora dels estudis de gravació, ja fos
en masies, ermites o els mateixos despatxos de la sala Zeleste.
La carrera de Sisa pren un primer revulsiu l'any 1979, quan
enllesteix l'àlbum La Màgia De L'Estudiant. L'artista
-que comena a lluïr corbata amb assiduïtat- opta per un
tractament sonor més formal, i s'abriga d'orquestracions que, de
vegades, són molt a prop de la cançó lleugera. Sisa decideix
també canviar el seu directe, tot i que no podrà concretar la
seva idea inicial d'actuar amb un combo de senyoretes.
Sisa va presentar les cançons de La Màgia De L'Estudiant en
companyia de Melodrama, una jove banda elèctrica que el cantant
liderà vestit de robot.
El 1980 es posava a la venda Sisa i Melodrama. En aquell
plàstic, gravat en directe durant una festa, Jaume Sisa revisava
part del seu material anterior, a banda d'oferir algunes
composicions inèdites.
Passada l'experiència elèctrica, Sisa es lligarà a
Dagoll-Dagom. La relació teatral arrenca de 1977, quan va
inventar la banda sonora d'Antaviana, espectacle basat en textos
de Pere Calders. Sisa també va escriure les cançons de Nit
de Sant Joan, que interpretaria per tota Espanya en les
representacions de Dagoll-Dagom. L'artista, però, no es va poder
lluïr a l'estrena de l'espectacle, el 1981, per motius de salut.
L'any 1982, mentre seguien les funcions amb Dagoll-Dagom, Sisa va
cuinar amb Antoni Miralda, artista conceptual, el projecte
plurilingüe Barcelona Postal. El cantant -glosador
d'escenes barcelonines ja amb anterioritat- només va signar la
cançó homònima d'aquell àlbum. La resta de material procedia
dels compositors més variats, tant pel que fa als or’gens
com a les èpoques.
La voluntat de tornar als orígens de la cantautoria va empènyer
Sisa a fer el llarga-durada Roda La Música (1983), amb
totes les cançons dedicades a amics, institucions o
personalitats públiques. Sisa va reaparèixer amb una tanda
d'actuacions a Zeleste per presentar el nou àlbum.
Per aquells dies, l'artista va passar una temporada reclós en un
monastir benedictí, on va pendre la resoluci— de
retirar-se.
El comiat de Sisa desprŽs de 16 anys d'activitat creadora es
va concretar en diverses accions, iniciades amb el doble rlbum Transcantautor:
última notícia (1984). Amb freqüents intervencions
d'alguns dels seus millors amics, el disc dóna compte del pas
emprès per l'artista, que no s'està de versionar cançons
corresponents a les seves primeres èpoques.
El poemari Lletres Galàctiques, i l'exposició Memòria
Representada, van certificar la desaparició -temporal o
definitiva- de Jaume Sisa.
Discografia
| Ricardo Solfa |
|
||
 |
