Conjunt de conceptes proposats per a la selectivitat de geologia de 1999, ordenats per temes.
Document elaborat pel departament de biologia/geologia del IES GUILLEM CIFRE DE COLONYA (Pollença). Vicenç Fluxà, Damià Perelló i Bartomeu Vilanova.
(Nota dels autors: Aquest document no s’ha elaborat per a la publicació, sols per a donar als alumnes mes facilitat a l’hora de preparar la prova per la qual cosa no s’ha fet una revisió sintàctica. Aquests conceptes han estat elaborats consultant diversa bibliografia entra la que hi destaca el diccionari de Geologia de l’institut d’estudis catalans dirigit pel Dr. Oriol Riba i Arderiu)
Una vegada que arribeu als conceptes que comencen amb la lletra assenyalada i mentre no estiguin fets els enllaços, podeu localitzar les definicions utilitzant el cercador del vostre navegador. En el cas de Explorer, basta anar a «edición» > «buscar» i a la casella corresponent posau el nom de les conceptes que hi ha a la llista.
A
abrassió / acció geològica de les onades / acció torrencial / acreció / actualisme / agent geològic / agradació / agregat cristal.lí / aigües freàtiques / aigües subterrànies / al.luvió / albufera / ambient sedimentari / amfibol / amfibolita / ammonites / anatexia / anisotropia / anomalia gravimètrica / anomalia magnètica / anticlinal / antracita / any llum / aqüífer / arc d’illes / arenes / argila / astenosfera / asteroide / atmosfera / atol.ló / avenc /
B
balanç hídric / basalt / batòlit / Big bang / biozona / birefringència / bomba volcànica / bretxa
C
cabussamnet / calcària / calcita / camp magnètic / carbó / cartografia geològica / carst / catastrofisme / cel.la unitat / cimentació / cendres volcàniques / centre de simetria / cicle de les roques / cicle geològic / cicle geoquímic / cicle hidrològic / cicle petrogenètic / cicle tectònic / ciment / circ / circulació atmosfèrica / clima / climatologia / col.luvions / color / columnes basàltiques / combustible fòssil / cometa / compactació / compressió / con piroclàstic / conglomerat / consolidació magmàtica / coordinació iònica / cordó litoral / correlació estratigràfica / corrent de terbolesa / corrents de convecció / corrosió / crató / creep / creta / cristal.lització / cristalització fraccionada / cristal.lografia / cristall / cronologia absoluta / cronologia relativa
D
datació absoluta / datació bioestratigràfica / datació radioactiva o radiomètrica / datació relativa / datacions geocronològiques / declinació magnètica / deflacció / deformació elàstica / deformació plàstica / delta / dendrocronologia / densitat terrestre / denudació / depressió / deriva continental / deriva litoral / diaclasi / diagènesi / diapir / diastema / dic / diferenciació gravitacional / diferenciació metamòrfica / difracció / dinamometamorfisme / diorites / disconformitat / discontinuïtat de Conrad / discontinuïtat de Gutemberg / discontinuïtat de Mohorovicic / discontinuïtat estratigràfica / discontinuïtat sísmica / discordança / distensió / divisions cronològiques / divisions litoestratigràfiques / dolina / dolomia / dolomita / dorsal / dorsal oceànica / drumlin / duna / duresa
E
eclíptica / edafogènesi / edafologia / efecte hivernacle / eix de simetria / element geoquímic / elements de simetria / embolcalls terrestres / encavalcament / energia geotèrmica / epicentre / epirogènesi / epitàxia / equinocci / era / erg / erosió / erosió areolar / erosió dels vessants / erosió remontant / escorça / escorça continental / escorça oceànica / escorrentia / escut / esllavissaments / espectrograf / esquist / esquistositat / estabilitat mineral / estacions / estalactita / estalagmita / estel / estrat / estratificació / estratigrafia / estromatòlit / estructura del sòl / estuari / evaporita / exfoliació / expansió del fons oceànic
F
fàcies / fàcies metamòrfica / falla / falla de tisora / falla horitzontal / falla inversa / falla normal / falla transformant / fase hidrotermal / fase pegmatítica / fase pneumolítica / feldspats / fiords / fluxe tèrmic fol.liació / font / fonts d’energia del cicle geològic / forat negre / força de coriolis / forma de modelat / fosa oceànica / fòssil / fòssil-guia / fossilització
G
gabre / galaxia / gelifracció / gelivació / geocronologia / geodinàmica / geofísica / geologia / geologia aplicada / geologia estructural / geomagnetisme / geomorfologia / geoquímica / geosinclinal / geotècnia geotèrmia / glacera / glaciació / gliptogènesi / gneiss / Gondwana / gradient geotèrmic / granit / granoclassificació / granulometria / gravimetria / gresos / guanos / gueiser / guix
H
hàbit cristal.lí / hamada / hiatus / hidrogeologia / hidrolisi / hifrosfera / hipocentre / horitzó d’eluviació o rentat / horitzó de precipitació / horitzons edàfics / horst tectònic / hulla / humus
I
icnita / icnofòssil / inclinació magnètica / índex de coordinació / isomorfisme / isostasia / isotropia
J
jaciment mineral
lapiaz / lapilli / laterita / latitud / Laurasia / lava / leucocrats / lignit / límit constructiu / límit de placa / límit destructiu / límit passiu / litificació / litogènesi / litosfera / llacuna estratigràfica / lleis d’Steno / llengua glaciar / llit d’inundació / loess / longitud
M
macla / magma / magma àcid / magma bàsic / magma primari / magma secundari / magmatisme / mantell mantell de corriment / mapes geològics / mapes topogràfics / marbre / marès / maresma / marga / marges actius / marges passius / metasomatisme / matèria amorfa / matèria cristal.lina / material autòcton / material piroclàstic / matrerial al.locton / meandre / melanocrats / metamorfisme / metamorfisme de contacte o tèrmic / metamorfisme / metasomàtic / metamorfisme regional / metasomatisme / meteorit / meteorització / meteorització física o mecànica / meteorització química / metodes de datació / metodes geofísics / micacita / migmatita / milonita / mineral / mineral de ganga / mineral de mena / mineralogia / modelat / modelat càrstic / modelat eòlic / modelat fluvial / modelat glaciar / modelat litoral / morfogènesi / morrena / moviments epirogènics / moviments orogènics / muntanya-illa
N
nebulosa / neptunisme / nivell de base / nivell freàtic / nivell piezomètric / nova / nucli / nucli extern / nucli intern / nummulits
O
obducció / obsidiana / ona / onatge / ones S / ones sísmiques / ones superficials L / ones P / orogen / orogènesi / ozonosfera
P
paleomagnetisme / paleontologia / Pangea / parsec / peniplana / penyasegat / perfil d’equilibri / perfil edàfic / peridotites / perioceànica / permafrost / pes específic / petrografia / petroli / petrologia / piroxè / pis / pissarra / pla axial / pla de Benioff / pla de simetria / placa litosfèrica / placer / plana abisal / plana al.luvial / planeta / plasticitat / plataforma continental / plataforma d’abrasió / platja / plec / plutonisme / podsol / polaritzador / polie / pòrfid / pou artesià / pradera de posidonia / precipitació / principi de l’actualisme / principi de la superposició / pseudomorfisme / pumita / quars / quarsita
R
radiotelescopi / rambla / rascler / recristal.lització / recurs natural no renovable / recurs natural renovable / recursos / reflexió sísmica / refracció sísmica / regressió / relació axial / rendsines / reptació / reserves / ria / rift / riolita / ripple / riu / roca / roca endògena / roca exògena / roca extrusiva / roca filoniana / roca hipoabisal / roca ígnia / roca intrusiva / roca magatzem / roca mare / roques bioquímiques / roques carbonatades / roques detrítiques / roques orgàniques / roques organògenes / roques plutòniques / roques químiques / roques sedimentàries / roques volcàniques / rudita
S
salinització / salobrar / salt de falla / sapropel / satèl.lit / sedimentàció / seracs / sèrie pel.lítica / series de Bowen / sèries estratigràfiques / serralada / serralada intercontinental / sienita / silicats / sills / simetria cristal.lina / sinclinal / sintàxia / sismologia / sistema cristal.logràfic / sistema morfoclimàtic / sistema solar / sòl / sòl al.locton / sòl autòcton / sòl azonal / sòl roig mediterrani / sòl zonal / solifluxió / solstici / subducció / subsidència / supernova / surgència
T
tall geològic / talús / talweg / tectònica / taula del temps geològic / tectònica de plaques / tectosilicat / telescopi òptic / temps geològic / teoria de Wegener / terra rossa / textura del sòl / terrassa fluvial / terratrèmol / textura aplítica / textura granuda / textura holocristal.lina / textura microlítica / textura porfídica textura vítria / til.lita / tobes calcàries / tombolo / torca / transgressió / transport / traquita / travertí / trilobit / troposfera / turba
U
ultrametamorfisme / uniformisme / unitat astronòmica / unitat estratigràfica / univers
V
vall / vall fluvial / vall glaciar / varves / vent / ventall al.luvial / via làctia / volcà / vulcanisme
X
xarnera / xarxa cristal.lina / xarxa de Bravais / xarxa hidrogràfica
Z
zones metamòrfiques
Taula dels temps geològics:
Proterozoic / Paleozoic / Cambrordivicià / Silurià / Devonià / Carbonífer / Permià / Mesozoic / Triàsic / Buntsandstein / Muschelkalk / Keuper / Juràssic / Lias / Dogger / Malm / Cretaci / Cenozoic / Paleògen Neògen / Paleocè / Eocè / Oligocè / Miocè / Pliocè / Pleistocè / Holocè
Minerals
Oliví / Piroxè – Augita / Amfíbol – Hornblenda / Granat / Quars / Feldspats – Ortosa / Plagioclasi / Mica Moscovita / Biotita / Clorita / Caolinita / Oxids / Hematites / Magnetita / Rutil / Sulfurs / Pirita / Esfalerita Galena / Carbonats / Calcita / Aragonita / Dolomita / Sulfats / Anhidrita / Guix / Fosfats / Apatita
Roques
Bretxa / Conglomerat / grava / gres / arenisca / arcosa / argila / pelita / calcària / dolomia / laterita bauxita / guix / turba / lignit / carbó / antracita / Granit / Granodiorita / Gabro / Sienita / Riolita / Andesita Basalt / Milonita / Esquist / Gneis / Pissarra / Filita / Marbre / Eclogita
Principis generals / Disciplines / Cosmologia / Estructura de la Terra i Geofísica / Cristalografia Mineralogia / Petrologia / Petrologia Ignia / Petrologia Metamorfica / Petrologia Sedimentaria Tectonica / Geomorfologia / Estratigrafia i Paleontologia / Geologia economica
Principis generals
Cicle geològic Cicle continu de creació, destrucció i transformació experimentat per la Terra i que inclou altres cicles menors com el cicle de les roques, els cicles de l’aigua, dels elements etc…. Potser és una entelèquia.
Fonts d’energia del cicle geològic. Dit de l’energia que mou el cicle intern de la Terra (tectònica de plaques, orogènesi, formació de roques ignies, metamòrfiques) i que consisteix en la convecció del mantell per alliberar la calor interna de la Terra originat durant la creació de la Terra (residual) i format per la desintegració d’isòtops radioactius i l’energia que mou el cicle extern (meteorització, erosió transport i sedimentació) i que en darrera instància és el Sol que origina els vents precipitació i tots els altres fenòmens meteòrics així com l’energia per a la vida.
Catastrofisme Teoria desenvolupada per Cuiner i que s’oposa a l’uniformitarisme que mantén que els canvis esdevinguts en la superfície terrestre i que ha donat lloc al modelat d’aquesta han estat sobtats (terratrèmols, inundacions, orogènesis repentines, erupcions volcàniques) També les alteracions i canvis en la flora i fauna es deuen a aquests episodis d’extinció massiva i noves creacions. Dins el catastrofisme hi ha gent mantén el literalisme bíblic segons el qual l’últim gran esdeveniment seria el diluvi mentre que altres mantenen tesis més creïbles segons els quals sense negar l’uniformitarisme creuen que hi ha hagut èpoques convulsives que han revolucionat la història de la Terra, com l’extinció dels Dinosaures per un canvi sobtat de clima al parèixer degut a un impacte d’un meteorit.
Uniformisme (milor dir uniformitarisme) Principi segons el qual les lleis naturals i processos naturals que han intervingut en el temps geològic s’han mantingut constants durant tota la historia de la Terra, aquí rau la diferencia amb l’actualisme que postula que la intensitat dels processos han canviat tot i que la llei no.
Actualisme Principi segons el qual els fenomens que intervingueren en el passat geològic han tengut sempre els mateixos efectes que avui però pot haver-se modificat la seva intensitat (la qual cosa el separa de l’uniformitarisme) Exemple: la succeció dia nit sempre ha existit però el cicle diari (un dia) no te per que haver durat sempre 24 hores sino que durava manco. La pluja sempre ha erosionat però els climes dels passat no tener per que haver de ser els mateixos ni el seu efecte el mateix (per exemple quan no hi havia vegetació hi hauria més erosió).
Principi de l’actualisme Principi segons el qual les lleis natural que ara actuen modificant el relleu actuaven de la mateixa manera en el passat geologic «el present es la clau del passat» deia Hutton que la va proposar, aquest terme s’oposava a Cuiner (catastrofisme) segons el qual el relleu es modifica a traves de catastrofes com el diluvi, no obstant això actualment l’actualisme no exclou catastrofes locals menors que modelen en part algun paisatge. Per alguns autors actualisme és sinonim d’uniformitarisme mentre que per altres els separen matisos: Uniformitarisme fa referencia al procés i el considera uniforme, i actualisme al resultat del procés de manera que la intensitat pot haver canviat.
Plutonisme Teoria obsoleta proposada per Hutton en oposició al Neptunisme segons la qual la Terra s’hauria formada per la solidificació d’una massa fossa.
Neptunisme Teoria del segle XVIII postulada per Werner segons el qual totes les roques (incloses les ignies com basalt) procedien de la cristal.lització al fons del mar, es un terme totalment desfassat com el seu antomim plutonisme. Disciplines
Geologia Ciencia que estudia la composició, estructura morfologia dinàmica i edat de la Terra i s’estructura en les branques de mineralogia, cristalografia, petrologia, geodinàmica externa i interna, geoquimica, tectònica, estratigrafia, sedimentologia, geomorfologia, paleontologia, geologia historica, geologia aplicada.
Cristal.lografia Part de la mineralogia que estudia la matèria cristal.lina, formes estructures i propietats dels cristalls i la classificació.
Mineralogia Part de la geologia la formació i propietats dels minerals i n’estableix una classificació i l’estructura cristal.logràfica.
Petrologia Part de la geologia que estudia les roques els descriu, n’investiga l’origen i n’estableix una classificació així com l’evolució en el temps, és un terme més ampli que la petrografia.
Petrografia Part de la geologia que tracta de la descripció i classificació de les roques, essent una part de la petrologia que se n’ocupa de l’estudi en totes les seves vessants.
Geofísica Part de la geologia que aplicant els mètodes físics (gravetat, magnetisme) estudia la terra des de les capes internes (estructura de la terra) com les externes (vents, marees etc)
Geomagnetisme Part de la geofisica que estudia el magnetisme terrestre i l’aplicació d’aquest a l’estudi de l’estructura de la terra, deriva continental o recerca de recursos etc.
Sismologia Part de la geofisica que estudia els sismes i els seus efectes i la manera de propagació de les ones com a eina per estudiar l’estructura interna de la Terra, per extensió estudia també qualsevol fenomen vibratori artificial (per a la prospecció geofisica)
Geotèrmia Part de la geofisica que s’ocupa de l’estudi dla calor i temperatures interna de la Terra, fonts de calor i propietats tèmiques dels materials.
Gravimetria Part de la geofisica que s’ocupa de l’estudi de les anomalies del camp gravitatori terrestre i n’explica les causes associant-ho a jaciment minerals etc.
Geoquímica Part de la geologia que estudi la distribució dels diferents elements quimics i isotops en diferent indrets de la Terra, embolcalls, sediments etc. així com les reaccions que tenen lloc.
Geodinàmica Part de la geologia que estudia els processos geologics, accions i resultats de la modificació del relleu causats tant pels agents geologics externs (vent, precipitació…) o interns (volcanismes sismicitat orogenia). Es divideix així en dues parts geodinàmica externa i interna.
Tectònica Part de la geologia que s’ocupa de l’estudi de l’estructura de l’escorça, es a dir el conjunt de deformacionas que experimenten les roques superficials origen i evolució. La Tectonica tracta les estructures en sentit molt ampli mentre que la geologia estructural tracta més en detall, no obstant això es poden considerar com a sinonims.
Geologia estructural Part de la geologia que estudia la disposicio i estructura interna de les roques, de fet és molt semblant a la tectònica pero aquesta darrera s’ocupa en sentit regional i l’estructura a petita escala
Geomorfologia Part de la geologia que estudia el relleu de la Terra, tant continental com oceànic i n’infereix les causes que l’han originat i l’evolució que presenta. hi ha diferents branques en funció de les arees o metodes que s’estudien (g. àrida, climatica dinamica etc.)
Climatologia Part de la geografia que estudia els climes i els classifica.
Edafologia Ciència que es troba a cavall de la geologia i la biologia, que estudia la formació, classificació i dinàmica dels sols.
Estratigrafia Part de la geologia que estudia, interpreta etc les roques sedimentaries en relació a les adjacents quan a relació temporal i correlació amb altres unitats proximes o llunyanes.
Geocronologia Part de la geologia que estudia i aplica els mètodes de datació de les roques, te dues branques la datació relativa i l’absoluta.
Paleontologia Branca de la geologia (i biologia) que estudia els essers vius del passat (essencialment els fòssils) la seva morfologia i tipus de vida, també n’estableix la filogenia i la classificació. La paleontologia al mateix temps és una eina important per a la datació de les roques en base al contingut fòssil.
Geologia aplicada Part de la geologia que estudia de l’aplicació dels coneixements de la geologia a les diverses activitats humanes en concret al desenvolupament: agricultura, recursos, geotècnia.
Geotècnia Part de la geofisica que aplica els coneixements d’aquest branca a la solució de problemes d’enginyeria civil (contrucció de ponts, preses etc)
Hidrogeologia Part de la geologia aplicada que estudia les aigues subterrànies i la relació amb les superficials i la precipitació i ho aplica a l’abastiment d’aigua i als problemes derivats de la sobreexplotació o contaminació. Cosmologia
Big Bang Teoria sobre la gènesi de l’Univers deguda fonamentalment a Hawking i Penrose, segons la qual fa 13.000 milions d’anys tot l’univers estava comprimit en un punt en forma d’energia i a una gran temperatura i degut a la inestabilitat comença a expandir-se com encara fa donant lloc a tota la matèria i energia existent actualment tal com la coneixem.
Any llum mesura d’espai que recorre la llum dins el buid (300.000 Km/s) durant el periode d’un any.
Parsec Distancia en que es troba un punt de manera que les dues semirectes que l’uneixen amb l’orbita terrestre l’angle es d’un segon de grau.
Unitat astronòmica Unitat de mesura en l’univers i que equival a la distancia entre el Sol i la Terra, que es de 150 milions de quilometres.
Telescopi òptic Aparells que amplien el tamany dels cosos cel.lests de manera que puguin ser visibles a l’ull, ni ha de dos tipus de refracció i reflexió en funció del sistema que tenen per a ampliar la imatge.
Radiotelescopi Receptors d’ones electromagnètiques usualment dins la banda de les ones de radio (logitud d’ona per sobre del visible i de la radiació infraroja) per la qual cosa utilitzen paraboliques de fins a 75 metres de diàmetre.
Univers Conjunt de tota la materia i energia que existeix, l’univers tal com el coneixem te el seu origen al big bang o gran explosió.
Galàxia Es la unitat bàsica de l’univers, són sistemes d’uns 104 anys llum i 1040 g de massa, així la densistat és molt baixa però aquesta no es troba uniformament distribuida sino que hi ha en ordre creixent de densitat: gas 10-24; nebuloses 10-20; estrelles 10-4 – 10, cossos ultra-densos 104. Tenen diferent formes. A l’univers hi ha més de 109 galàxies
Via làctia Galaxia que pertany al cúmul de galaxies Grup Local, com a galaxia te forma espiral normal amb un nucli lenticluar de 10.000 i 100.000 anys llum. La massa es de 1011 la massa del Sol (5*1041g) i el 80% és al nucli i el 20% als braços (50% són estrelles, en té més de 120.000 i 50% gas) te una velocitat de rotació de 226 Km/s (està 220 anys per fer una translació. El Sol està en un braç espiral a 30.000 anys llum del centre
Nebulosa Cossos celestes que formen part de les galàxies i que són de molt baixa densitat (10-20 g/cm3) i temperatura molt baixa de les quals n’hi ha de fosques que no emeten radiació o lluminoses quan emeten radiació, el seu tamany es de decenes d’any-llum, poden ser núvols d’hidrogen concentrat o poden tenir estel joves o en formació i planetes al seu interior.
Planeta Cos cel.lest estable que forma part de les galàxies i que per la seva massa inferior a 1031 g. no emet energia radiant. Els planetes descriuen orbites el.liptiques al voltant d’algun estel.
Satèl.lit Cos cel.lest que gira al voltant d’un altra (sovint molt més gran que ell) que sol ser un planeta.
Estel qualsevol astre que brilla amb llum pròpia. Habitualment estan constituïts per hidrogen i altres elements en menor proporció i irradien energia sovint en forma de radiació electromagnètica dins el camp del visible (tot i que n’hi ha que emeten radiació ultraviolada o raigs x) degut als fenòmens de fusió nuclear que tenen lloc al seu interior. Hi ha estels que no estan fet d’àtoms sinó que són de protons.
Forat negre Cos ultra-dens (densitat major a 10 milions de tones/cm3) en la qual el camp gravitatori es tan gran que no permet que escapi ni el llum per això no emet radiació. o sigui, es invisible però provoca als estels de voltant atracció gravitatoria molt intensa.
Nova Estrelles de poca brillantor que sobtadament per mor d’una explosió l’augmenten i expulsen material a l’espai en forma de núvols gasosos, a la Via Làctia n´hi ha unes 150.
Supernova Estrella de poca lluisor que sobtadament augmenta i que es degut a una explosió de major escala que una nova s’en han observades una vintena totes elles fora de la Via Làctia.
Sistema solar Conjunt de cossos cel.lests format pel Sol i tots els planetes, asteroides cometes etc que estan sota influencia gravitatoria del Sol. (Estrella que pertany a la Via Làctia i que com a estrella es troba en el diagrama Herzprung-Russell dins la seqüència principal en el frup d’estrelles nanes vermelles que correspon a una temperatura mitjana: espectre G (5500 ºK) i una magnitud absoluta de 5 (lluminositat absoluta)
Acreció Hipòtesi segons la qual la Terra en la seva gènesi s’hauria format per aglomeració de material exterior (meteorits, asteroides, planetessimals) per efecte de l’atracció gravitatoria.
Asteroide Nom donat als petits planetes situats sobretot entre Jupiter i Mart, encara que de manera general es considera asteroide a qualsevol cos rocallós de petites dimessions que te una òrbita voltant el Sol.
Meteorit Fragment de material extraterrestre compost de silicats o metall i que es de dimensions reduïdes (en relació a altres cossos celestes) que atret pel camp gravitatori terrestre entra a l’atmosfera i de vegades pot arribar a la superfície, de mitjana n’arriba un cada 150 anys de massa major a 500 g. Els meteorits es classifiquen en funció de la composició química, isotòpica i mineralògica.
Cometa Cos celest del Sistema Solar de forma irregular acompanyat d’una llarga cua que generalment descriu una òrbita d’una gran excentricitat i sols és visible durant un curt periode de la seva revolució.
Eclíptica Pla que conté la trajectòria de tots els planetes del Sistema Solar a excepció de Plutó que es desvia 17º. Aquest pla a més de contenir tots els planetes, també conté el Sol.
Equinocci Dia o moment de l’any en que la duració del dia i de la nit és la mateixa i que correspon al moment en que l’equador talla l’ecliptica.
Solstici Cada un dels dos punts de l’ecliptica en que la declinació del Sol pren el valor mínim i màxim, coincideix en els dos dies de màxima durada i minima de insolació i per tant l’entrada de l’hivern i l’estiu.
Latitud Distància que hi ha entre un punt i l’equador, o angle que formen un punt determinat, el centre de la Terra i la projecció d’aquest punt sobre l’equador.
Longitud Distància mesurada en graus sobre l’equador d’un punt respecte un meridià de referència (Greenwich) a partir del qual es compta cap a l’est o l’oest.
Estacions cadascuna de les quatre divisions de l’any que van entre un solstici i un equinocci. Estructura de la Terra – Geofísica.
Metodes geofísics Metodes que s’utilitzen en geofísica i que es basen en principis físics per tal d’estudiar les capes externes o internes de la Terra així com la detecció de jaciments etc.
Anomalia gravimètrica Diferència que hi ha entre la gravetat teòrica d’un lloc (aquella que s’obté fent els calculs pertinents tenint en compte tots el factors de latitud, alçada etc) i el valor observat experimentalment i que es deu a la diferència de densitat i la distribució de masses a l’interior de la regió que s’investiga. Un tipus concret d’anomalia gravimètrica és la de Bouguer i la d’aire lliure.
Densitat terrestre Massa de la Terra dividida pel seu volum (sol expresar-se en g/cm3) es important notar que la Terra esta dividida en una sèrie de capes concèntriques de densitat creixent. Densitat Terra: 8.3 g/cm3, Escorça continental: 2.7. Escorça. Oceànica: 3 Litosfera: 2.8 Mantell superior: 3.3 Mantell inferior: 5.5 Nucli extern: 10.5 Nucli intern: 15
Anomalia magnètica Desviació d’una magnitud magnètica respecte a un valor normal, mesurada en mil.ligauss, respecte a un valor mitjà absolut. Són important aquelles enregistrades a cada costat de la dorsal oceànica com a prova de la deriva dels continents.
Camp magnètic Camp de forces originat pel moviment convectius de materials conductors al nucli terrestre i que és influït per corrents elèctrics variables a les capes superiors de l’atmosfera.
Inclinació magnètica Angle que formen el vector del camp magnètic i l’horitzontal. l’inclinació magnètica depen de la latitud.
Declinació magnètica Angle que formen el meridià geografic i la direcció del nord magnètic en un punt. La declinació canvia en funció del lloc on la mesuram i del temps.
Paleomagnetisme Estudi del magnetisme terrestre romanent a les roques a fi d’establir la intensitat direcció i polarització del camp magnètic terrestre del moment en que es depositaren aquestes roques. L’estudi del paleomagnetisme i la cronostratigrafia ha permes deduir l’escala magnetostratigràfica i establir la teoria de l’expansió del fons oceànic
Flux tèrmic Transferència de calor de dins la Terra cap a la superfície. Per terme mig a la superfície terrestre el flux tèrmic és de 1.2??cal/cm2/s que es tradueix a l’increment de 3ºC cada 100 metres de profunditat, a les zones de subducció és menor i a les dorsals major
Gradient geotèrmic Increment de la temperatura terrestre amb la profunditat i mesurat en graus de temperatura per unitat de profunditat (ºC/m). El gradient normal es de 30ºC/1000m encara que es molt variable i depen de la conductivitat de les roques i la presència de focus calorifics (volcans dorsals, fricció), la relació inversa del gradient reb el nom de grau geotèrmic.
Energia geotèrmica Energia renovable que es pot obtenir gràcies al flux geotèrmic que per terme mig de 3ºC cada 100 m de profunditat. Sovint la manera d’aprofitar-la es basa en l’extracció d’aigua de gran profunditat i aprofitat la temperatura a la qual surt.
Guèiser Surgència d’aigua calenta i vapor emés violentament i periodicament per un conducte especial o xemeneia relacionada amb fenomens volcànics que provoquen l’escalfament d’un aqüífer de poca profunditat. l’aigua del guèiser esta enriquida en SiO2, Na(CO3)2 i altres sals con clorurs i sulfats de K, Mg i Na i gasos CO2 i H2S .
Corrents de convecció Moviment de transferència de calor de zones més calentes a altres més fredes a través de transferència de material, per haver-hi fluència cal que el material tengui viscositat prou baixa cosa que existeix a l’astenosfera i pot ser en tot el mantell. Els corrents de convecció pugen a l’indret de les dorsals i baixen a les zones de subducció. Molt probablement aquests corrents són el motor de la tectònica de plaques.
Isostàsia Teoria que manté que la litosfera rigida i poc densa sura damunt l’astenosfera més densa i fluida per la qual cosa la litosfera manté un equilibri dinàmic per flotació sobre l’astenosfera de manera que si la litosfera guanya massa (casquets de gel, deposició de sediment) s’enfonsa dins l’astenosfera i contrariament si perd massa(erosió, fusió del gel) s’aixeca. Hi ha dues teories per explicar l’isostàsia la de Pratt i la de Airy.
Moviments epirogènics Moviment vertical d’una amplia zona de l’escorça terrestre per efecte de readjustaments isostàsics. en el cas d’enfonsament reb el nom de subsidència.
Epirogènesi Moviment vertical d’ascenció o descens que experimenta la litosfera com a conseqüència del carregament o denudació i la subsegüient compensació isostàtica. Els moviment epirogenics afecten àmplies zones continentals o oceàniques.
Subsidència Procés pel qual una àrea extensa (relativament), s’enfonsa de manera més o menys regularment. La subsidència pot tenir moltes causes per la qual cosa s’en distingeixen diferents tipus: refredament de l’escorça oceànica a mesura que s’allunya de la dorsal, compactació de sediments en una conca sedimentaria, col.lapse degut a la dissolució càrstica o extracció minera, petrolífera o d’aigua, moviments subterranis de magmes, readjustament isostàsic per la sobrecàrrega deguda a l’emplaçament tectonic o carrega de gel. formació d’un rift.
Tectònica de plaques Teoria que proposa un model dinàmic de la Terra basat en el fet que la litosfera es troba dividida en un conjunt de plaques litosfèriques (unes 12) que es mouen entre elles de manera que els limits entre aquestes plaques són zones actives de divergència i creació de litosfera, convergencia amb destrucció de litosfera o tranformants, o sigui, lliscament lateral, el moviment relatiu es de cm/any i explica els fenomens orogènics, volcanisme i sismicitat i l’actual distribució dels continents com a parts d’un gran continent (Pangea) que es disgregà a l’inici del Mesozoic.
Deriva continental Teoria establerta a la primera meitat d’aquest segle segons la quals la litosfera està contituida per un conjunt de plaques que tenen un moviment relatiu entre elles de manera horitzontal provocant amb això la translació dels continents, es basa per explica-ho que la litosfera menys densa i rígida sura sobre l’astenosfera més densa i plàstica, la qual té cèl.lules de convecció que serien el motor del moviment.
Teoria de Wegener També dita teoria de la deriva continental, i que exposa Wegener a principis de segle que sostenia que els continent tenien un desplaçament horitzontal relatiu entre ells i aportà proves (algunes d’elles exagerades) que ho demostraven, aquesta teoria fou l’embrió de la Tectonica de plaques i a grans trets anava bven encaminada.
Moviments orogènics Moviment horitzontal de convergent de l’escorça terrestre per efecte dels moviments de plaques que dona lloc a la formació d’una serralada muntanyosa
Orògen Regio de la Terra generalment allargada en la qual hi ha hagut una orogènesi (formació d’un cadena de muntanyes) per plegament i fracturació resultat d’una compressió causada per fenomens de Tectònica de plaques convergents. Es una zona elevada en relació a les zones veines.
Serralada intercontinental Es aquella que es troba entre dos blocs continentals unit-los per exemple els Himalaies que uneixen la India i Asia, en oposició a aquelles que es troben entre un continent i un oceà que serien perioceàniques (Andes)
Geosinclinal Concepte que fa referencia a l’hipotetic procés que a partir d’una fossa (depressió allargada) on s’acumulen materials que posteriorment es deformen per donar lloc a un orògen. Les dimensions poden ser d’uns 1000 Km de llarg per uns 100 Km de gruix i alguns Km de gruix formant un o més solcs. Abouin feu notar que aquest concepte no és geometric sinò historic que fa referència a la evolució d’un troç de l’escorça terrestre. Amb les idees de la tectonica global ha esdevingut un terme obsolet.
Orogènesi Procès pel qual es forma un orògen: compressió en una amplia zona i a resultes d’aquesta es pleguen i fallen els sediments donant lloc a zones elevades..
Expansió del fons oceànic Procés de creació contínua de litosfera oceànica a les dorsals per aport de material astenosfèric i que comporta la destrucció de un volum equivalent a les zones de subducció, aquest procés explica la Deriva continental.
Subducció Procés d’enfonsament d’una gran àrea de placa litosfèrica (oceànica) davall una altre (oceànica o continental) seguint la zona o pla de Benioff donant lloc a fenomens sísmics, volcànics i orogènics. A l’indret de la subducció es on hi ha les màximes profunditats oceàniques en unes àrees largues i estretes que roben el nom de fosses oceàniques.
Obducció Procés pel qual una part important de l’escorça oceànica recobreix l’escorça continental (cinturó ofiolític) degut a la col.lisió entre dues litosferes continentals. Així es el terme oposat a la subducció.
Pangea Supercontinent que va existir al final de l’era paleozoica i que estava format per gairebé la totalitat de l’escorça continental i de la fragmentació del qual n’han sortit els actuals continents. En prinicpi es dividí en dos bloc Laurasia al N i Gondwana al S.
Gondwana Conjunt de unitats continentals que durant el paleozoic formaven un unic continent que es trobava en posició austral respecte el de Laurasia. Els dos procedient de la desintegració del Pangea. Gondwana contenia l’actual Africa, America del Sud, Madagascar, Australia, India i Antartida.
Laurasia Conjunt d’unitats continentals que durant el paleozoic formaven un unic continent que es trobava en posició septentrional respecte al de Gondwana. Tots dos procedient de la desintegració del Pangea. Laurasia contenia Nordamerica, Grenlàndia i Euràsia.
Dorsal (oceànica supós)
Dorsal oceànica Serralada submergida de gran longitud (fins a 8400 Km) que s’aixeca des de 1 a 3 km sobre el fons oceànic i amb un relleu molt retallat, al seu eix té una depressió d’esfondrament (rift oceànic). Estructuralment correspon a la zona de divergència de plaques on el magma procedent de l’astenosfera emergeix a la superfície i es consolida en el flancs en forma de basalt en superfície o aprop d’ella (pillow a les parts més externes i en dics a les més internes) o de gabre en profunditat.
Rift Estructura de l’escorça terrestre de gran extensió que constitueix una zona de distensió intracontinental amb forta subsidència per la qual cosa sol ser endorrèica i ocupada parcialment per llacs i gruixos sedimentaris importants, sol tenir vessants abruptes i esta limitat per sistemes de falles normals molt verticals i són zones amb molt de volcanisme i sismicitat. S’accepta que es una zona d’abombament de la litosfera amb tendencia a separar-se en dues plaques. Per extensió es parla del rift oceànic a la fossa d’esfondrament que hi ha a l’eix d’una dorsal oceànica.
Fossa oceànica Depressió submarina de grans dimensions, centenars de Km de llargaria, estreta i en profunditat va des del 5 al 11 km, i es troba situada on hi ha subsidència de la litosfera oceànica be davant un arc d’illes (a la part convexa) bé davant la litosfera continental (davant els Andes).
Perioceànica Es refereix a les fosses oceàniques que es formen al limits oceànics al marges del continents on la placa amb litosfera oceànica subdueix davall la litosfera continental donant lloc a fenomens de volcanisme sismicitat i orogènesi, o a les Serralades que es formen al marge continental davant la fossa i en aquest cas sòposaria al termes de Serralada Intracontinental.
Arc d’illes Filera d’illes que pertanyen a un alt oceànic arquejat que sol esser convexe cap a l’oceà i que voreja una fossa oceànica, es separa del continent per una conca marginal. Són estructures molt actives i es diferencia un arc extern amb poca activitat volcànica i un intern amb volcans actius (ex: Auletianes Antilles)
Pla de Benioff (mes correctament pla o zona de subducció) Zona terreste poc gruixada i a grans trets assimilable a un pla inclinat on es localitzen els focus sísmics a prop d’una fossa oceànica i que correspon a la zona de contacte entre la placa oceànica que subdueix i la continental superior.
Placa litosferica Cadascun dels blocs en que es divideix la litosfera. Les plaques es desplacen de manera rígida sobre l’astenosfera i els limits corresponen a zones de destrucció de placa (subducció) creació (dorsal) o desplaçament lateral (marge transformant), de manera que l’area de les plaques no es constant ja que n’hi que es van destruint i altres que van creixent. Hi ha 8 plaques grosses (Eurasiàtica, N-americana, S-Americana, Africana, Indo-australiana, Antàrtica, N-Pacífica, S-Pacífica)
Límit de placa Superfície que separa dues plaques litosfèriques i que correspon a zones tectonicament actives. N’ha ha de tipus constructiu o divergent, destructiu o convergent i trasformant o passiu.
Límit constructiu Límit entre dues plaques litosferiques que es separen de manera que es crea nova litosfera entre les dues per efusió de material astenosfèric que dóna lloc a litosfera oceànica amb composició basàltica amb l’estructura descrita a l’escorça oceànica. Aquest fet passa a les dorsals.
Límit destructiu Límit entre dues plaques litosfèriques que s’aproximen de manera que una subdueix davall l’altre donant lloc a una activitat sismica i volcànica important (ex: Japó, Andes) o bé col.lisionen quan es tracta de dues plaques continentals cosa que es coneix com a obducció i dóna lloc a orògens importants (ex: himalaia, Pirineus)
Límit passiu Es més correcte el nom de transformant. Límit de dues plaques litosfèriques en que no hi ha guany ni pèrdua de placa sino que hi ha fricció lateral entre totes dues cosa que es coneix com a una falla trasformat i això passa a la falla de St. Andreàs a California.
Terratremol Moviment vibratori de la superfície terrestre més o manco violent causat per reestructuracions internes que corresponen al desplaçament d’una falla i que generen tot un conjunt d’ones elàstiques que es propaguen en superfície o en volum.
Sisme Energia generada de manera sobtada a l’interior de la litosfera i que es propaga en forma d’ones elàstiques com a resultat de la relaxació d’esforços generats pel moviment de dos blocs.
Hipocentre Punt de la Terra on s’origina un sisme. Els sisme es formen dins la litosfera a una profunditat variable.
Epicentre Punt de la superfície terrestre que correspon a la projecció vertical de l’hipocentre (focus on genera un terratremol)
Ones sismiques Ona elàstica generada el focus d’un sisme i que es propaga per l’interior de la Terra (ones de volum) o en superfície (ones superficials) Cada tipus d’ona viatja a una velocitat diferent en funció dels paràmetres del medi en que es propaguen, en canviar de medi sofreixen refexions i refraccions en funció a les lleis de propagació d’ones.
Ones S Tipus d’ones sísmiques de volum (que discorre en tot el volum del cos en que es propaga) abreviació d’ona secundària, ja que és la mes lenta de les dues que es propaguen en volum, també reb el nom de cisalla, ja que provoca un desplaçament perpendicular de les particules en relació al desplaçament de l’ona. Es emanada d’un focus sismic i no es pot desplaçar en fluids.
Ones P Tipus d’ona sismica de volum (que discorre en tot el volum del cos en que es propaga) abreviació d’ona primària, ja que és la mes ràpida de les dues que es propaguen en volum, també reb el nom de longitudinal, ja que provoca un desplaçament de les particules en la mateixa direcció que el desplaçament de l’ona. Es emanada d’un focus sísmic i no pot desplaçar en fluids i sòlids tot i que en fluids ho fa més lentament.
Ones L o superficials Ona que es propaga per la superfície i que es procedent d’una ona de volum quan aquesta intercepta la superfície, són les que causen les destroces i no serveixen per a l’estudi de l’interior de la Terra. N´hi ha de dos tipus L (Love) i R (Raileigh) i es desplacen més lentament que les de volum.
Discontinuitat sísmica Superfície interna de la Terra a través de la qual la velocitat de propagació de les ones sismiques s i p varia de manera brusca.
Reflexió sísmica Tècnica de prospecció geofisica que fa servir ones sismiques artificials (creades amb explosions o caigudes de grans masses) produides en un punt i analitza les ones que reboten en una superfície interna de la superfície (de manera igual que els rajos de llum reboten en un mirall, o sigui ones refectides) per a interpretar l’estructura interna de l’area que s’estudia. Te molta importància en la recerca de recursos com petroli.
Refracció sismica Tècnica de prospecció geofisica que fa servir ones símiques artificials (creades amb explosions o caigudes de grans masses) produïdes en un punt i analitza les ones que refractades en una superfície interna de la superfície (de manera igual que els rajos de llum es refracten en la superfície de l’aigua així pareix que els objectes es trenquen, una cullereta, o sigui ones refractades) per a interpretar l’estructura interna de l’area que s’estudia. Te molta importància en la recreca de recursos com petroli.
Discontinuitat de Conrad Discontinuitats sísmica que hi ha de vegades a l’interior de l’escorça i que separa una part superior amb velocitat inferior a 6 km/s i una inferior amb velociats superior a 6.5 km/s. Es considera el contacte entre roques fèlsiques a dalt i màfiques inferiors o fàcies amfibolita a dalt i granulita inferior. Aquesta capa no es sempre present la qual cosa reforça la idea d’un escorça continental caòtica (model d’Oliver).
Discontinuitat de Mohoròvicic Discontinuitat sísmica que separa l’escorça del mantell i que consisteix a un augment de la velocitat de propagació de les ones de manera brusca. Es creu que la causa és un increment de la densitat i un canvi litològic de màfic a ultramàfic.
Discontinuitat de Guttemberg Discontinuitat sísmica que separa el mantell del nucli i que es troba a una profundiat de 2900 km i en que la velocitat de les ones p disminueix sobtadament i les s desapareixen, aquest fet s’associa a un canvi d’estat físic de sòlid a fluid en el nucli i a un augment de la densitat i també a un canvi de la composició química.
Embolcalls terrestres Cada una de les capas concentriques que formen la Terra ja siguin sòlides o fluides (atmosfera, hidrosfera, escorça mantell, nucli litosfera, astenosfera…) Alguns autors inclouen la biosfera formada per la materia viva i la pedosfers formada pels sols.
Atmosfera Embolcall extern de la Terra format per una mescla de gasos anoments aire entre els que hi ha: 78% N2, 21% O2, Ar, CO2, H2O(g) etc. Te una massa de 5.6*106 Tones que generen una pressió de 760mm (1 Atm.) a la superfície terrestre. i un gruix de 1000 Km. encara que no es un limit ben definit sino que la densitat va disminuint fins a ser nul.la.
Hidrosfera Embolcall terrestre contituit pel conjunt de totes les aigues i que junt amb l’atmosfera formen els embolcalls fluids, la hidrosfera cobreix 2/3 parts de la superfície de la Terra i la conformen els oceans, mars epicontinentals, llacs rius i glaceres (hi ha qui inclou l’aigua atmosferica i l’aigua subterrània)
Escorça Part sòlida més superficial de la Terra (embolcall superior) limitada inferiorment per la discontinuitat de Mohorovicic. La seva composició, gruix i edat és diferent si es tracta de la oceànica o la continental.
Escorça continetal Part de l’escorça terrestre corresponent als continents i la plataforma oceànica. Es de naturalesa més complexa (caòtica) que la oceànica a grans trets es poden diferenciar una capa sedimentària superior d’alguns Km de gruix amb densitat 2-2.5 Vp=3.5 km/s, una capa inferior complexa amb parts àcides (dens: 2.7 Vp: 2.7 km/s) i una bàsica (dens: 2.9 Vp: 6.5 km/s). Abans es creia que a sobre hi havia la capa ganitica i a baix la basaltica separats per la discontinuitat de conrad, ara contrariament es pensa que l’escorça es una amalgama de les tres capes sense cap ordenació. La potència de l’escorça continental sol ser de 30 a 70 Km. Es més gruixada, àcida i de més edat que la oceanica però ten menor densitat.
Escorça oceànica Part de l’escorça terrestre corresponent als oceans. Està sismicament molt més ben definida que la continental amb una capa superior sedimentaria (300 m. d: 1.9-2.3 Vp: 2) una capa superior basàltica (0.8-1.7 km. d: 2.5 Vp: 4-6 Km/s) amb una sub-capa superior de tipus pillow i una inferior de tipus columnar, a més a més te una capa inferior plutònica feta de gabre o serpentines hidratades (1.4-4.8 km d: 2.9 Vp: 6.5) que és l’equivalent plutònic del basalt. Te un gruix mitja de 10 Km.
Marge passiu També anomenat marge de tipus atlàntic, és aquell en que hi ha un transit de l’escorça continental a la oceànica sobre la mateixa placa litosferica, o sigui, no coincideix amb un limit de placa, en aquests marges l’activitat sismica i volcànica es nul.la i en aquests marges la plataforma continental es troba lluny de la costa fins a una profunditat de 200 m i separat de la plana abissal a 4000 m per un talús fort (5º) que està solcat per canyons submarins.
Marge actiu També anomenat de tipus Pacific o convergent, es aquell que coincideix amb un limit de placa convergent (zona de subducció) o sigui, el limit entre l’escorça continental i oceànica tembéw es un limit de placa. En aquest marge apareix una fossa associada al pla de subducció de fins a 11 km de profunditat i 100 Km d’ampla i on hi ha una gran activitat sismica i volcànica.
Escut Area de gran extensió, amb molt poc relleu o suament bombada on aflora material precambrià (roques ígnies com granitoids o metamòrfiques con geniss etc) i sense cobertora sedimentària o de molt poca importància)
Crató Sector d’un component relativament estable i extens format per litosfera continental i que ha assolit estabilitat i que ha estat poc deformat durant un llarg periode de la superfície terrestre. S’oposa a orogen que es aquella part continental que ha estat deformada en temps recents.
Acreció continental: hipòtesi de j. Dana segons la qual els continents tenen un creixement lateral per incorporació de material procedent de les orogènies succesives que queden incorporats durant la subdució, es troben molt deformats, metamorfitzats i amb intrusions magmàtiques. Acreció oceànica: Creació de nova litosfera oceànica a les dorsals oceàniques.
Mantell Embolcall de la Terra compres entre les discontinuitat de Mohorovicic a profunditat de 7 a 70 Km (que el separa superiorment de l’escorça) i la de Gutemberg a 2900 Km (que el separa inferiorment del Nucli) Sismicament es distingeix el mantell superior i l’inferior. Des del punt de vista geoquimic s’admet que el mantell es silicatat ferro magnesià pero no hi ha acord sobre la seva composició mineralogica. Correspon a una classificació geoquimica dels embolcalls terrestres o sigui, la diferncia entre l’escorça, mantell i nucli es de caràcter quimic però no dinàmic.
Nucli Esfera central de la Terra per davall la discontinuitat de Gutemberg (1900 Km.) que la separa del mantell fins al centre (6370 Km). En la dicontinuitat de gutemberg les ones P baixen bruscament de velocitat i les S desapareixen ja que la part externa del nucli es fluid. La densitat del nucli es molt alta (10 a 12 g/cm3) la qual cosa correspon a la naturales metal.lica d’aquest en concret es tractaria d’un aliatge fet en gran part de Ferro i una petita part de Niquel i sofre. El nucli es en volum el 16% i en massa el 32%, la temperatura pot ser de 4 a 5.000 ºC i es el responsable de la generació del camp magnetic de la Terra. A 5100 Km hi ha una discontinuitat que separa el nucli extern fluid de l’intern sòlid.
Nucli extern Part del nucli que es troba entre la discontinuitat de gutemberg 2900 Km i la de 5100 Km, la diferencia entre aquest i el nucli intern no es de composició quimica sino d’estat ja que aquest es fluid i l’interns sòlid. Les ones P van a 8-10 Km/s i les S no es propaguen i la densitat de 10 a 12
Nucli intern Part del nucli que es troba davall la discontinuitat de 5100 Km es diferencia del extern ja que aquest és sòlid i l’extern es fluid. Les ones P van a 10’5 a 11’5 Km/s i la densitat es superior a 12
Litosfera Embolcall sòlid terreste, és l’embolcall sòlid més extern. Correspon a una classificació dinàmica de la Terra, en la qual està per damunt de l’astenosfera. La litosfera te gruix variable essent més gruixada la continental i entre aquesta més gruixada davall els orògens Te entre 50 a 100 km. El pas de litosfera a astenosfera es un canvi fisic gradual de canvi d’estat passant de sòlid a viscós. La litosfera inclou l’escorça i part del mantell superior si ens atenen a la classificació geoquímica. Es considera la litosfera estructurada en una serie de plaques litosferiques que es mouen entre si donant lloc a la tectonica de plaques
Astenosfera Part del mantell superior terrestre que es troba per davall de la litosfera i per sobre de la mesosfera i en la qual la propagació de les ones sísmiques es redueix molt (d’aquí que també reb el nom de canal de baixa velocitat) degut a la fusió parcial del material (la diferància amb la litosfera no és química sino d’estat físic). el gruix es variable i és de 60 a 100 Km davall els oceans i de 100 a 300 Km davall els continents. Pel aquest fet les plaques litosfèriques es pot considerar que suren damunt l’astenosfera i tenen moviments verticals (isostasia) i horitzontals (deriva) degut a la convecció de l’astenosfera. Cristalografia
Elements de simetria Operador ideal (imaginari) que realitza operacions de simetria simples o complexes (eixos, plans, punts)
Simetria cristal.lina Conjunt d’operacions que relacionen els diferents elements present en un cristall, segons la simetria els cristalls es divideixen en 32 grups puntuals reunits en 7 classes de simetria, les operacions de simetria son translació, rotació, eix de simetria, pla de simetria, centre de simetria i operacions combinades d’aquestes.
Eix de simetria Recta imaginaria que presa com a eix de rotació fa que cada element puntual del cristall es repeteixi n (2,3,4 o 6) vegades en cada rotació completa.
Pla de simetria Element cristal.lografic de simetria que correspon a un pla imaginari del cristall sobre el qual es realitza una refexió relacionant dos elements cristal.lografics de la mateixa manera que es correspon un objecte amb la seva imatge a un mirall pla.
Centre de simetria Element de simetria cristal.lina. Punt imaginari situat en el centre geomètric d’un cristall o en un nus estructural que fa repetir qualsevol element morfologic equivalent de manera equidistant.
Cel.la unitat Paral.lelepipede definit pels sis paràmetres fonamentals (a,b,c,?????) de la xarxa cristal.lina. Es la unitat que repetida periodicament en les tres direccions de l’espai constitueix el cristall.
Relació axial Relació numerica que hi ha entre les longituds de la cel.la unitat en un cristall referides a la longitud de b: a/b:b/b:c/b o sigui: a/b:1:c/b. Per exemple un mineral ròmbic la seva cel.la val: a: 10.47A, b: 12.87A i c: 24.49A la relació axial és 0.813:1:1.903. En una cel.la cubica val 1:1:1 i en una tetragonal: 1:1:X.
Sistema cristal.lografic Cadascun dels grups en que es classifiquen les 32 classes de simetria o grups puntuals en funció dels parametres de la cel.la fonamental: a,b,c,Hi ha 7 sistemes:
Xarxa cristal.lina Conjunt de totes les translacions fonamentals que defineixen una cel.la cristal.lina que defineixen un punts a l’espai anomenats nusos de la xarxa, les xarxes es classifiquen en funció de les translacions a,b,c i els angles???????de manera que n’hi ha 14 tipus que també reben el nom de xarxes de Bravais.
Xarxa de Bravais Sinomim de Xarxa cristal.lina.
Lleis d’Steno També dites lleis de constancia de diedres. Llei que estableix que en cristalls d’una mateixa substància cristal.lina els angles entre cares i arestes són cosntants tot i que el nombre i desenvolupament de les cares és molt variable. Aquesta llei fou descoberta el 1660 per Steno i Rôme de l’isle iquan encara no es sabia l’ordre intern de les substancies cristal.lines, ara es sap que aquesta llei es deguda precisament a l’ordenació interna dels atoms en els cristalls.
Cristal.lització. Resultat de l’ordenament d’àtoms o molècules per a formar un cristall a partir d’un fluid sigui per refredament o precipitació a aprtir d’una solució, o reestructuració d’un altre mineral en el cas del metamorfisme
Recristal.lització Formació de nous minerals en una roca per efecte de metamorfisme, diagènesi o alteració o bé creixement nou dels que ja hi havia.
Cristall Mineral (sòlid homogèni que te composició quimica definida i estructura interna ordenada) que ha crescut en condicions favorables està limitat per cares planes que corresponen a l’ordenació interna dels àtoms o molècules.
Isomorfisme Propietat en que dues substàncies químiques diferent donen lloc a xarxes cristal.lografiques idèntiques, això esdevé quan la mida dels radis iònics i la càrrega són molt semblants sol passar amb le Fe+2 i Mg+2
Pseudomorfisme Proces de metamorfisme o diagenesi segons el qual un mineral en substitueix un altra de diferent espècie conservant la forma que aquell tenia per la qual cosa la forma regular que té no correspon a la xarxa cristal.lografica que presenta, per exemple limolita (oxid de ferro) en forma cubica de pitita (sulfur de ferro)
Estabilitat mineral Dit del marge de pressions i temperatures que pot resistir un mineral sense que canvii d’estructura (polimorfisme) o es disolgui o sigui propens a desapareixer per l’acció de la meteorització química (hidròlisi) Mineralogia
Mineral Especie quimica natural de composició definida (dins uns marges de variació per isomorfisme o impureses) i que te els àtoms ordenats en una xarxa cristal.lina per la qual cosa pot presentar formes geometriques i caracteristiques fisiques i optiques determinades per aquesta estructura, es sòlid i inorgànic.
Matèria amorfa Dit d’aquella substancia que no es cristal.lina o sigui no te una estructura interna en que el àtoms estan ordenats en xarxes cristal.lografiques
Matèria cristal.lina Dit de la materia que té una estructura interna en la qual es atoms es troben ordenats en xarxes cristal.logràfiques, és sòlid i natural i inorgànic i te una composició quimica determinada que sol ser invariable però pot haver-hi petites variacions degudes a solucions isomorfiques o impureses.
Isotropia Propietat que presenten alguns minerals segons la qual les propietats físiques o òptiques (duresa, color refracció etc) que són isotropes no depenen de la direcció en que es mesuren. Els cristalls de tipus cúbic presenten isotropia en totes les propietats
Anisotropia Qualitat d’un medi cristal.lí en què algunes de les propietats varien segons la direcció en que hom les avalua. es un propietat inherent a la materia cristal.lina causada pel fet que elas àtoms ions o molècules no tenen la mateixa disposició en totes les direccions de l’espai.
Espectrògraf Aparell que permet determinar un mineral a través de l’anàlisi de la logitud d’ona que desprenen els àtoms que el formen i que previament han estat volatilitzats.
Difracció Fenomen físic que consisteix en la capacitat que tenen els sòlids periodics (minerals) de descompondre una radiació incident multifrequencial en un continu de feixos en funció de la frequència o longitud d’ona. Això passa quan la longitud d’ona te dimensions semblants a la periodicitat.
Birrefringència Propietat de doble reflexió que presenten certs cristalls òticament anisòtrops d’escindir el raig de llum que els atravessa en dos raigs de polarització diferent que es propaguen a diferent velocitat i per tant diferent index de refracció. També és la diferència entre els index de refracció.
Polaritzador Dispositiu que te el microscopi mineralogia que permet deixar passar la llum de manera polaritzada, o sigui vibrant sols en un determinat pla de manera que es poden coneixer les propietats optiques dels minerals i així determinar-los.
Pes especific Pes d’un mineral en comparació al pes de l’aigua, es un terme sinomim a densitat, però el pes especific correspon a que el mètode emprat es per immersió en aigua.
Color Una de les característiques físiques per a la determinació d’un mineral. Els minerals que presenten sempre el mateix color reben el nom d’idiocromàtics mentre que aqueslls que no són els al.locromàtics. Aquells que varien de color segons l’orientació reben el nom de pleocroics. Mes important que el color en la determinació del mineral és el color de la ratlla.
Exfoliació o clivatge: Propietat que presenten determinats minerals de romper-se seguint una família de plans paral.lels i que corresponen a un pla cristal.logràfic
Duresa Resistencia d’un mineral a ser ratllat. Depen de la composició química en concret dels enllaços que es formen i de la direcció en que s’intenta ratllar. Hi ha una escala de duresa en la qual es poden ordenar ells minerals i que reb el nom d’escala de Mohs degut al que la va establir.
Coordinació iònica Dit en un enllaç de tipus iònic com el nombre de ions de signe contrari que envolten un ió. La forma geometrica que formen aquests ions a l’espai es diu poliedre de coordinació. El nombre de coordinació va de 2 a 8.
Index de coordinació quocient dels radis ionics del catió i anió en un compost iònic que dóna lloc a cristalls de manera que defineix el nombre de coordinació que presentarà el cristall. coordinació :2 3 4 6 8 12. index: 0.155 0.225 0.414 0.732 1.000 (els 5,7,9,10,11 no existeixen) O sigui si un compost la relació entre el catió i anió es de 0.5 tendrà de coordinació 6 o sigui cada catió estarà envoltat per 6 anions i viceversa, fent un octaedre
Macla Agregat cristal.li constituit per don o més cristalls de la mateixa espècie en els quals l’orientació de les xarxes respectives obeeix a unes lleis geometriques determinades de manera que hi ha dues direccions cristal.lografiques comunes (per això se’ls diu agregats biaxials). Els dos cristalls poden ser simetrics a un pla determinat pla de macla o correspondre a una rotació binaria d’un eix de macla o inversió respecte a un punt d’inversió de macla, equests tres elements no pertanyen a la xarxa cristal.lina i són aquest tres elements que defineixen la llei de macla.
Habit cristal.lí Forma caracteristica que presenta un mineral incloent les irregularitats que en són caracteristiques (la pirita té habit cúbic el guix fibrós, la mica fullós), per extensió el terme s’aplica a roques (el basalt té habit columnar)
Agregat cristal.lí Massa de minerals, de roca o dels seus productes de meteorització formada per una associació de grans cristal.lins d’una sola espècie mineral (a. homogeni) o més d’una (a. heterogeni)
Epitàxia Agregat heterogeni regular que consisteix en un creixement orientat d’un cristall sobre un altre de diferent composició, aquest fet es pot donar quan hi ha unes relacions ben definides entre les dues xarxes cristal.lines i per tant uns elements de simetria comuns (exemples pirita sobre galena, rutil sobre hematies)
Sintaxia Agrupació paral.lela de dos polimers (mateixa composició amb diferent xarxa) que tenen una relació racional (seguint una llei) entre les dues xarxes.
Acreció Creixement dels minerals per juxtaposició cap a l’exterior d’atoms o molècules d’igual o diferent composició quimica.
Calcita Mineral que dóna nom a un grup de minerals, la fòrmula del qual és CaCO3, polimorf de l’aragonita. Sovint presenta impureses de Mg, Fe, Mn. cristal.litza en el sistema trigonal holoèdric. Presenta diverses formes cristal.lines la més freqüent és el romboedre d’exfoliació. En la forma cristal.lina té luïsor vítria i va de transparent a opac, ordinariament blanc si bé pot presentar altres colors. bull en contacte amb HCl. Es un mineral molt difós.
Dolomita mineral que té composició (Ca,Mg) CO3 cristalls de la tetartroedria trigonal de forma romboèdrica amb llustre vitri i color transparent o translucid, o bruns per inclusions de ferro.
Guix Mineral del sulfats, CaSO4-2H2O sulfat de calci hidratat, monoclinic holoèdric i fa cristalls tabulars o lenticulars amb curvatura de les cares i arestes i solen fer macles en forma de fletxa els cristalls són incolors o blanc tembé grocs o melosos, la lluïsor és nacarada o vitria, la dures és molt baixa 2 en l’escala de Mohs (es ratlla amb l’ungla). Com a roca s’enten aquella roca sedimentària evaporitica monomineral (més del 90% de guix) que apareix en nombroses varietas de les que destaca l’alabastre microcristal.lí i la selenita macrocristal.li. Sol anar acompanyada de argila i carbonats. A Mallorca es fracuant trobar-a al Keuper (triassic) i localment al terciari postorogènic (marga de Pina)
Silicats Grup de minerals que tenen el tetraedre (SiO4)4- com a unitat i que són els més abundant de la Terra, es sudivideixen en grupas en funció de com estan estructurats els tetraedes (Nesosilicats: sols; Sorosilicats: parelles, Ciclosilicats: anells de 3,4,6; Inosilicats: cadenes senzilles (piroxens) o dobles (amfibols); Filosilicats: capes; i Tectosilicats: estructures tridimensionals. A més dels tetraedres tenen cations que saturen les valencies negatives (Mg, Fe, Ca, Na, K) com més oxigens te (mes polimerització de tetraedres ) tenen més baiza temperatura de fusió i com més Si són més àcids
Leucòcrats Dit de la roca ignia o mineral que te un color clar per exemple quars pagioclasis o felspats alcalins. S’oposa a melanocrata.
Melanocrat Dit de la roca o mineral que te un color fosc amb predomini de minerals ferromagnesians com per exemple piroxens biotita etc, el terme s’oposa a leucocrata.
Piroxé Mineral silicatat inosilicat de cadena simple que forma tot una serie de mineral de carcter prismatic melanocrates, màfics constituent essencial de roques ignies i metamòrfiques, pot cristal.litzar en el sistema ròmbic els ortopiroxens o monoclinic el clinopiroxens, fan sovint series isomorfiques entre limits ferro-magnesi, el més important és l’hornblenda, i l’augita
Amfibol Conjunt de minerals del silicats constituïts per cadenes de tetraedres dobles acoblats , paral.leles a l’eix c, per ponts d’oxigen de manera que la unitat estructural és de [Si4O11]6- , són prismàtics i poden ser monoclinics o ròmbics i per la composició càlcics, ferromagnesians, o sòdics
Argila grup de minerals dels filosilicats.
Tectosilicat Subclasse dels silicat constituida per tetraedres de (SiO4)4- formant estructures tridimensionals, els més importants són els quars i els felspats i pagioclassis són de colors clars i duresa alta, són minerals molt important en les roques ignies i metamòrfiques i el quars també en sedimentaries atesa la seva alta durabilitat ja que és practicament inalterable.
Feldspats Conjunt de minerals tectosilicats monoclinics triclinics o rombics i que la formula general és XZ4O8 X: Ca Na K Z: Si Al sovint es representen en un diagram ternari (com el triangle d’Streckeisen) on al limits ha ha la ortosa (KAlSi3O8) albita (NaAlSi3O8) anortita (CaAl2Si2O8) la ortosa forma l’anomenat felspat alcalí i els altres dos les pagioclasis.
Quars Mineral tectosilicat format per oxid de silici (SiO2) que presenta una serie polimorfa Quars-a, Quars-?, tridimita, cristobalita, cohesita. El quars alfa és el més corrent a l’escorça terrestre i sol presentar color transparent o blanc amb lluisor vitria però per inclusions o impureses pot presentar altres colors negre, rosa, violat etc. Es molt comu en roques ignies, metamòrfiques i sedimentaries (en formes cripto cristal.lines, micro, o macro), es molt inalterable i insoluble per agents meteòrics de manera que es el residu que queda sempre d’alteració de roques ignies en roques sedimentaries molt madures, en la serie de cristal.lització de Bowen (r. ignies) és el darrer en fer-ho. Petrologia
Cicle de les roques Seqüència de processos de formació de roques que inclou els estadis de magmatisme, sedimentació i metamorfisme i anatèxia i els processos de transformació d’un a altre estadi.
Cicle petrogenètic (equivalent al cicle de les roques)
Cicle geoquímic Seqüència tancada d’intercanvis entre elements químics o composts d’uns a altres reservoris. Es pot considrar un cicle general o bé cicles més concrets de cada un dels elements químics.
Element geoquímic Cada uns dels 8 elements que es troba present a l’escorça amb una concentració superior al 1% (O, Si, Al, Fe, Mg, Ca, Na, K,).
Roca Material sòlid constitutiu de l’escorça terrestre forma per associacions d’un o mes minerals (roques monominerals o poliminerals) i que es homogenia en termes relatius i no es te em compte la coherencia de les particules (que apareix en el sentit vulgar, d’aquesta manera una duna d’arena no consolidada es una roca).
Textura Relació entre els grans o cristalls que hi ha en una roca i la matriu, tant si es cristal.lina com vitria.
Roca endògena Roca formada a l’interior de la litosfera a temperatures i pressions altes a partir de magma o bé en superfície a partir de material procedent de l’interior de la Terra (lava). Es divideixen en ignies: volcàniques, plutoniques i hidrotermals i metamòrfiques.
Roca intrusiva Roques plutoniques o filonianes, són aquelles en que el magma es consolida a l’interior de la litosfera i per tant de manera molt gradual per la qual cosa solen ser holocristal.lines granudes anb cristall visibles a ull nu. De la mateixa manerfa que les anteriors poden ser acides o basiques.
Roca ignia Roca que prové de la solidificació d’un magma, són siliciques i van des de acides a bàsiques i en funció de la historia termica cristal.litzen en cristalls mes o manco grossos.
Roca plutonica Roca formada a partir de magma que consolida en profunditat per la qual cosa te una textura faneritica amb minerals diferents en funció de la composició, des d’acida a bàsica, pot consolidar-se en batolits o estructures menors concordants (lopolit, sill) o discordants (dic)
Roca filoniana Roca ignia que consolida en una escleta formant un filó mineral, usualment tenen textura porfirica amb cristall grossos que ja existine quan intrueix el filó i una matriu de cristalls petits del refredament més rapid final.
Roca hipoabissal Roca ignia que consolida aprop de la superfície sense arribar a sortir a l’exterior o sigui entre volcànica i filoniana, també reb el nom de hipovolcanica.
Roca volcànica Roca formada a partir de magma que ha solidificat, en superfície, segons la composició pot ser acida o bàsica, també hi ha altres classificacions en funció de la mineralogia i la textura mineral. Habitualment solt tenir cristalls microscopis, sub-microscopic o ser vitria, es frequent la textura porfirica de petits cristalls i matriu vitria.
Roca extrusiva Roca volcànica, o sigui, formada en superfície a partir de magma que extrueix (lava). Es caracteritzen per ser criptocristal.lines fins i tot vitries i porfirs de matriu vitria, per la composició poden ser àcides o bàsiques.
Roca exògena Terme oposat a l’anterior, o sigui, roca formada en superfície o a poca profunditat en condicions de pressió i temperatura moderades.
Roca sedimentaria Roca exogena producte de l’acumulació de fragments minerals o detrits biogenics o de la deposició quimica o bioquimica. Els sediments no consolidats es consideren també roques sedimentaries però no per tots els autors.
Roca detritica Roca que conté mes del 50% de fragments de roques o minerals preexistents, segons la granulometria es divideixen en rudites (fragments de més de 2 mm) arenites (de 1/16 a 2 mm) lutites o pelites (menor a 1/16 mm), es subdivideixen en funció que estiguin o no consolidades, presencia i tipus de ciment, litologia dels grans etc.
Roca carbonatada (ben dit es roca carbonatica) Roca que te més del 50% de minerals carbonatics (calcita, dolomia, aragonita), representen el 20% de les roques sedimentaries i es divideixen el calcaries i dolomies (termes preferibles a dir carbonatiques. Es classifiquen en funció de que siguin el tamany del cristalls i la textura.
Roca organica Són les roques que s’han format per l’intervencia dels organismes ja siguin donant lloc als sediments que les constituiexen (bioclastiques) i formant edificies consistensts (com esculls coral.lins)
Roca organogena Roca formada a partir de materia organica acumulada i que no s’ha pogut destruir per no haver-hi prou oxigen en el madi, en concret són els carbons (antracita, hulla lignit i torba) i els petrolis (petroli, roques bituminoses)
Roca quimica Roques sedimetaries que es formen a partir de la precipitació de substancies quimiques sense intervenció organica entre ells hi ha les evaporites de l’evaporació de l’aigua del mar (carbonats guix i sals), algunes carbonatiques, foatades, silex, roques ferruginoses (laterites o crostes).
Roca bioquimica (no ho havia sentit a dir mai ni sur en cap diccionari, crec que es refereix a biogènica o bioclàstica)
Roca biogènica és aquella que s’ha formada directament per l’activitat biologica com els esculls de corall o la torba.
Roca bioclàstica, es aquella que es forma a partir de sediments que són fragments d’organismes (sovint calcaris) com les estructures dels mol.luscs (caragols i copinyes) Petrologia Ignia
Magmatisme Conjunt de processos relacionat amb la formació i transformació del magma, la seva dinàmica i la consolidació per donar lloc a roques ignies.
Plutonisme Conjunt de fenomens associats a la formació dels plutons (consolidació del magma en profunditat.
Magma Fluid natural que te una fase fosa amb volàtils disolts i pot tenir una fase sòlida constituida de cristalls precipitats de la fase fosa o fragments rocosos de l’encaixant on es troba el magma. Pel fet de ser fluid és mòbil i per tant capaç de produir intrusions o extrusions (sortir a l’exterior). La composició es silicatada en funció de la qual es distingeix des d’acids a basics.
Magma àcid Magma que mes de les 2/3 parts del seu pes es SiO2. Sol ser molt viscós i donar lloc a roques leucocrates plutòniques o erupcions volcàniques molt violentes si extrueix.
Magma bàsic Magma que no arriba a 2/3 parts en pes de SiO2. No és viscós per la qual cosa dóna lloc a erupcions no violentes i roques volcàniques basaltiques, si solidifica en profunditat dóna lloc a roques màfiques.
Magma primari Magma derivat directament del material subcortical sense que hagui tengut lloc cap diferenciació magmatica.
Magma secundari Magma que ha sofert camvis en la composició química degut a diferenciació magmatica.
Consolidació magmàtica Procés pel qual un magma esdevé roca com a conseqüència del refredament. en la consolidació es poden diferenciar 3 fases: a) ortomagmàtica b)pneumatolítica c) hidrotermal.
Fase hidrotermal Darrera fase de consolidació magma`tica que te lloc a temperatures baixes en la qual es formen solucions acuoses a partir dels volatils del magma les quals migren per la presió i la fluidesa per escletxes de la roca encaixant donant lloc a roques filonianes que sovint tenen gran importancia econòmica (sulfurs de metalls rars, etc…)
Fase pegmatítica Segona fase de la consolidació magmatica (entre la ortomagmàtica i la hidrotermal) que es dona a uns 500 ºC i en que cristal.litza el quars i la ortosa (felspat alcalí) donant lloc a pegmatites que tenen cirstalls d’aquests dos minerals i que sovint tenen dimensions grosses, que sovint cristal.itzen en dics.
Fase pneumatolítica Fase que sovint es posa com equivalent a la pegmatitica però a diferència d’aquesta hi ha gran abundancia de gasos dóna lloc a minerals com turmalina topaci etc… (en el llistat no surt la fase ortomagmàtica i que és aquella en que cristal.itzen la majoria dels minerals que hi ha en les roques ígnies)
Cristal.lització fraccionada Formació de diferents fases cristasl.lines a partir d’un magma i en un ordre determinat en funció del canvis de temperatura o composició del fluid residual.
Series de Bowen Sequencia de cristal.lització que te lloc en la fase ortomagmatica d’un magma i que es pot diferenciar dues branques la serie continua (series isomorfiques) o felsica (felspat-quars) i la discontinua (canvis mineralogics profunds) o màfica (Mg-Fe)
Diferenciació gravitacional Procés de diferenciació magmàtica, en que en cristal.litzar els nimerals dins el magma, provoca que si aquests tenen una diferància de densitat respecte del magma es concentren a la base o al sostre de la càmara magmàtica.
Textura holocristal.lina Aquella en que tota la materia de la roca es troba en estat cristal.li de manera que no hi ha vidre, tant si els cristalls són equidimesionals (granudes) com si no ho són (porfiriques)
Textura granuda Aquella que presenten les roques ignies granudes o sigui holocristal.ines i de cristall equidimensionals siguin de gra fi (aplitiques) gros (pegmatitiques) o mitjà.
Textura aplitica Aquella que presenten les roques ignies granudes de gra fi o sigui. holocristal.lines amb cristalls equidimesionals i de gra molt petit.
Textura porfídica Aquella en que hi ha fenocristall (de dimensions relativament grossos) en ralció a una matriu de cristalls petits, micròlits o vidre, tipica de roques volcàniques que han sofert dues etapes de cristal.lització.
Textura microlítica Aquella que te abundancia de microlits o sigui cristall microscopic acicular o tabular, es molt frequent en roques volcaniques de tota manera no hi ha prsencia de vidre per la qual cosa es holocristal.lina.
Textura vítria Aquella en que hi ha abundancia de vidre o fins i tot la totalitat, tipica de roque volcàniques.
Batòlit Massa de roca ígnia intrussiva de forma irregular consolidada en profunditat i extensió de centenars de Km. de composició homogènia i composició sovint àcida, granits o granodiorites (molt de SiO2) i contacte ben definit amb l’encaixant sovint donant lloc a una aureola de contacte. Els batólits es troben en àrees de plegament.
Dic Intrusió de roca ignia discordant de forma laminar que intrueix en la roca encaixant aprofitant fractures o diàclasis. Generalment és vertical i amb un gruix de metres a centenes de metres. En alguns casos és concordant i reb el nom de dic capa.
Sill (el nom català es dic capa)Cos de roca plutonica emplaçat entre dues capes sedimentaries i que s’emplaça concordantment entre les dues en forma lenticular.
Pòrfir Roca ignia plutonica amb textura heterocristal.lina format per cristalls grossos (fenocristalls) i una matriu de gra molt fi (afanitica) o vitria com a resultat de dues fases de cristal.lització en dos estadis de consolidació.
Peridotites Roca plutònica, ultrabàsica, granuda, holomelanocrata, densa, constituida majoritariament per olivina (40 a 90%) i la resta piroxens i amfibols (ve definit al diagrama Streckeisen Horblenda-Piroxé- Olivi Hbl-Px-Ol o Clinopiroxé-Ortopiroxé-Olivi Clpx-Opx-Ol) com a mineral accesori te espinel.la no te felspats ni felspatoids ni altres felsics o leucocrates.
Granit Roca ignia plutonica granuda leucocrata constituida fonamentalment per quars (20-60%) felspat alcali i pagioclasi i biotita (mica) i hornblenda (piroxé) Els seu camp esta en el diagrama QAPF d’streckeisen.
Gabre Roca plutònica granuda fosca (mes del 50% de melanocrates). és l’equivalent plutònic del basalt, esta costituida sobretot per pagioclasi càlcica (més del 50%) no té quasi gens de felspat alcalí (menor 10%) ni quars. pot contenir piroxens i amfibols. Apareix al diagrama QAPF d’streckeisen, hi ha diferents tipus de gabre en funció del mineral més caracteristic que te (d’analcima, foiditic, hornblendic, nefelinic, olivinic, ortopiroxènic etc)
Diorites Roca ígnia plutònica holocristal.lina, mesocràtica (que te minerals melanocratics i leucocratics, mes de un 10% de melanocratics: augita, biotita i hornblenda). Esta composta fonamentalment de pagioclasi sòdica (poca Ortosa, pagioclassi càlcica), el quars no supera el 5% (veure el diagrama streckeisen)
Sienita Roca plutonica granuda que te sobretot felspat alcalí i minoritariament pagioclasi, piroxé amfibol biotita i oliví i molt poc quars o felspatoid, es troba definida al diagrama QAPF d’Streckeisen, en principi sol tenir color vermellós (es la pedra de cuina d’aquest color) però pot variar de colr sempre dins tonalitats fosques atés la presencia de mineral mafics.
Vulcanisme Conjunt de manifestacions volcaniques i fenomens associats a l’efusió de lava i gasos a la superfície terrestre en funció del tipus hi ha: Hawaià: poc viscós dona lloc a volcans escut i sols 1% de material sòlid (piroclastes), Estrombolià: més viscós forma els volcans de cons d’escòria, 40% piroclastes. Vulcanià: bastant viscós dona lloc a l’estratovolcà. 60% piroclastes. Plinià: Molt viscós dona loc al dom volcànic 99% piroclastes. Ultraplinià extremadament viscós dona lloc a la caldera volcànica i 100% piroclastes.
Volcà Lloc on leslaes i altres productes magmatics (cendres i gasos) suten a la superfície terrestre (a l’aire lliure o sota aigua) i que per refredament donen lloc a una construcció o edifici volcanic al voltant de la fissura eruptiva, la forma por ser molt variable en funció del relleu preexistent i del tipus de lava per la qual cosa hi ha molt de tipus de volcans.
Lava Material magmatic emés a la superfície terrestre en estat fos o viscós a temperatures de 700 a 1200 ºC, segons la composició i temperatura i presencia de volatils presenta viscositat molt variable, per la qual cosa l’efusió presenta molts aspectes diferent i el resultat solidificat també. A grans trets es pot dir com més Si te la lava més viscosa és.
Material piroclàstic Format a partir de magma o roca encaixant de dimensions molt variables que ha estat projectat enlaire per explosions volcàniques així està constituit per lava o troços de encaixant i es classifiquen per la mida en Bombes mes de 64 mm, lapil.li de 2 a 64 mm, cendra o tuf de 1/16 a 2 mm pols menor a 1/16 mm.
Cendres volcàniques Material piroclàtic llançat per un volcà format per fragment de 1/16 a 2 mm. (tamany arena) procedents de la polvorització del magmai roques de la ximeneia. Es pot diferenciar entre cendra grossa (1/2 – 2 mm.) i cendra fina (1/16 – 1/2 mm.)
Lapil.li Piroclastes (projeccions volcàniques que cauen en estat sòlid) de tamany comprés entre els 2 a 30 mm. Són fragments de lava viscosa que solidifiquen en l’aire i així agafen formes arrodonides i tenen molt baixa densitat. També es refereix a capes estratigrafiques compostes d’aquest material no obstant és millor en aquest ca el terme putzolana.
Bomba volcànica Piroclaste (fragment de lava, roca cristal.litzada o encaixant expulsada durant una erupció volcànica) de tamany superior als 64 mm. de forma arrodonida o fussiforme amb l’aspecte d’haver-se llençat en estat fos, i que reb diferentas noms en funció de la forma, textura o composició: al.logena (quan el nucli és al.logen o sigui encaixant) bipolar (aplatada degut a la deformació de la caiguda) cintiforme (en forma de cinta) d’explosió (te la crosta com el pa degut a la solidificació durant la caiguda i així quan cau es rom en molts de bocins) d’olivina (el nucli es d’olivina), de peridotita, de pumicita, de buina, de col-flori, de crespell, de llagrima, de crosta de pa, de gota, etc
Con piroclàstic Acumulació de piroclastes de forma cònica al voltant d’una boca volcànica. En el cas que els piroclastes siguin cendres s’anomena con de cendres, i de manera equivalent hi ha con d’escòries i de lava (tot i que el con de lava no es pot considerar de piroclastes).
Basalt Roca ígnia volcànica bàsica (de 45 a 50% de SiO2) negre constituida fonamentalment per pagioclasi i piroxé i ocasionalment conté oliví i excepcionalment quars, de vegades conté vidre insterticial, El seu camp ve en el diagrama QAPF de Streckeisen . Es pot diferenciar el basalt alcalí (amb felspatoides) i el basalt tholeïtic ( sense oliví i vidre de quars forma grans efusions en els fons oceànic)
Columnes basàltiques Elements prismàtics formats per la disjunció columnar o prismàtica del basalt durant el refredament de la colada. es desenvolupen de manera perpendicular a les superficies d’igual refredament. Aquestes estructures són molt frequents tant en colades de basalt terrestres com en les dorsals, de fet constitueixen la tercera capa de l’estructrura de l’escorça terrestre entre el basalt en coixí (pillow i el gabre).
Riolita Roca ignia volcànica de composició com els granits (àcida) i textura sovint porfirica amb fenocristalls de quars i felspats alcalins i excepcionalment pagioclasi i biotita envoltats per una matriu vitria que forma sovint una estructura fluidal, el seu camp es defineix al diagrama QAPF d’Streckeisen. Deriva d’un magma granitic, àcid, o per diferenciació magmatica d’un magma més bàsic. Pel fet de ser àcid la lava es molt viscosa i surt a més de 950ºC, el color de la roca és clar.
Traquita Roca ignia volcànica constituida essencialment per felspat alcalí (sanidina i ortosa) i subsidiarimanet pagioclassi, biotita i quars, també pot tenir piroxé i amfibol, apareix al diagrama d’Streckeisen QAPF. Presenta una estructura microlitica fluidal és molt porosa i poc densa i de colors clars, es lava molt viscosa quan efueix.
Obsidiana Roca volcànica massisa que està constituida per vidre (matèria en que no hi ha ordenació atòmica), es de color negre i te lluisor vitria i fractura concoide, la composició quimica es molt variable però per terme mig sol ser traquitica (al vertex de felspats alcalins del diagrama Streckeisen)
Pumita (el nom correcte es pumicita)
Roca volcanica extremadament vesicular (bombolles de gas tancades) de tal manera que te una densitat baixisima fins al punt que pot ser menor a 1 i surar en l’aigua, formada a partir de lava àcida viscosa (riolita, dacita, andesita) que projectada en l’aire per un volcà a cusa de la desgasificació brusca es produeixen les vesicules separades entre elles per vidre volcànic. Petrologia Metamorfica
Metamorfisme Procés que comporta la modificació o arranjament mineralogic i/o estructural d’una roca en estat sòlid quan aquestes queden sotmeses a noves condicions de pressió i temperatura ascendent de les que la roca s’origina, s’han d’excloure el processos de meteorització i diagenesi. Els factors que condicionen el metamorfisme són la pressió, temperatura i fluids presents així com el temps, el metamorfisme comença devers els 200º fins al punt de fusió . segons els factors hi ha metamorfisme regional, de contacte i dinamometamorfisme així com grau baix mig i alt.
Diferenciació metamòrfica Procés pel qual en funció de les condicions de pressió i temperatura que una roca assoleix es formes i desparareixen uns determinats minerals donant lloc a diferentas tipus de roques metamòrfiques. Per exemple les argiles per metamorfisme creixen donen lloc a pissarres, filites, esquists i finalment gneiss.
Fàcies metamòrfica Conjunt de paragènesis (associacions de minerals) metamòrfiques repetidament associades en l’espai i el temps de manera que hi ha una relació pevisible entre la composició química i la mineralogica donades unes condicions concretes de presió i temperatura, actualment hi ha unes 12 fàcies metamòrfiques entre les que destaquen: corneanes, esquist blau, esquist verd, eclogita, amfibolita i granulita.
Zones metamòrfiques Part d’una area metamorfica (en el diagrama Pressió – Temperatura) caracteritzada per la presencia d’un mineral o paragènesi (associació) que indica unes condicions de pressió i temperatura limitada per dues isogrades.
Foliació Estructura planar visible a ull nu d’una roca metamorfica (tipica en el gneiss) es una esquistositat a la qual a més a més hi ha capes de composició mineralogica diferent.
Metamorfisme de contacte o tèrmic Tipus de matemorfisme que ocorre quan un magma a elevada temperatura provoca canvis metamorfics deguts a la temperatura a la roca encaixant donant lloc a una aureola de matemorfisme de grau cada cop més suau com més lluny ens situam del contacte l’aureola pet ser d’ordre metric a hectometric . En aquest metamorfisme es dona recristal.lització dels antics minerals i formació de nous.
Metamorfisme regional Metamofisme desenvolupat durant una orogenesi la qual cosa afecta a una àrea extensa del cinturó orogènic (arees de centenars de km de longitud per decenes d’amplada i a un gruix molt important de sediments. El procés és dóna per efecte de presió dirigida o d’enterrament i temperatura elevades amb intrusions plutoniques.
Dinamometamorfisme Metamorfisme provocat per un conjunt de processos derivats dels esforços diferencials que donen lloc a noves roques degut a canvis estructurals i mineralogics. El rang de metamorfisme es molt variable, ja que la pressió ho és i es localitza al llarg de plans de falla o cisalla. Són frequents la formació de bandes de roques triturades anomenades milonites.
Metamorfisme metasomàtic Es equivalent a dir metasomatisme o metamorfisme al.loquimic.
Metasomatisme Procés de metamorfismes al.loquimic (en que hi ha canvi de composició quimica) en el que un mineral o una roca es reemplaçat total o parcialment per un altre de composició quimica diferent a traves d’una serie de reaccions en que hi ha introducció o perdia de components quimics, el metasomatisme sol ser degut al contacte d’una roca amb una intrusió magmatica
Ultrametamorfisme Tipus de metamorfisme que esdevé a temperatures i pressions molt elevades fins al punt que hi ha fussió parcial de manera que es formen migmatites, alguns autors l’anomenen anatexia.
Serie pelitica Grup de facies metamòrfiques ordenades en grau de matamorfisme creixent que es formen a partir de una roca sedimentaria argilosa i que és la seguent: Pissarra (motejada si es per contacte) > Filita > Esquist > Micasquist > Micacita > Gneiss > Migmatites (inici de fussió) > Anatexita > Corneana.
Altres sèries metamòrfiques són:
Silicica (arenisca o conglomerat): Quarsita>Quarsita micàcia>Gneiss conglomeratic> Granulita
Carbonatica: Marbre>Marbre dolomitic > Serpentina (els 2 darrers si hi ha magnesi)
Granitica: Ortogneiss > Granulita
Gabro-dioritica: Ortoamfibolita > Ortopiroxenita > Granulita > Eclogita
Marbre Roca metamorfica que deriva de les calcaries per metamorfisme de qualsevol tipus, si la calcaria és molt pura dóna lloc a marbre blanc amb textura granoblastica (mineral tridimensionals) sense porositat ni orientció dels grans per la qual cosa és molt apreciat. Si és dolomia dóna lloc a marbre dolomitic si el grau de metamorfisme és baix però si es alt perd magnesi i esdevé calcita. Les calcaries impures donen lloc a marbres bandejats amb bandes que corresponen als nivells més margosos etc.
Quarsita Roca metamorfica formada a partir d’una quarsarenita (més del 80% de quars) tant en metamorfisme de contacte com regional i formada per grans de quars que en el metamorfisme s’han recristal.litzat. Sol ser de color clar blanc o grisós aspre al tacte i molt dura, en funció dels minerals accesori se’n distingeixen algunes varietats.
Pissarra Roca pel.litica (feta d’argila o llim) de matamorfisme de grau molt baix i estructura finament foliada. Hi ha molts de tipus de pissarra en funció del contingut mineral o aspecte.
Esquist Roca metamòrfica derivada de lutites (argiles) o grauvauques (gres amb quars felspat i argiles, tambe pot tenir fragments de roca) o roques ignies bàsiques de textura esquistosa, fanerocristal.lina amb cristalls laminars, aciculars o fibrosos visibles a l’ull nu. La composició química sol ser molt variada per això s’identifica amb adjectius esquist grantífer horblendífer o prefixes com calcoesquist, micasquist. de vegades reb nom com esquist blau (que te galucofana (amfibol sòdic) o verd amb clorita (mica) i amfibols.
Micacita També dit micasquist, roca metamorfica de grau mig constituida essencialment per miques (biotita o moscovita) i quars degut a les miques que tenen estructura laminar (lepidoblastica) es foliable de la mateixa manera que tenen una lluisor especial, la de la mica. quant a mineral minoritaris pot tenir felspats (cosa que la diferencia del gneiss) estaurolita, andalucita, sil.limanita distena granat humita etc segons els quals es pot clasificar la micacita.
Gneiss Roca de metamorfisme regional de color clar rica en felspats grossos (més de 2 mm) no homogènia, que presenta foliació per l’arranjament en bandes fosques minerals fullosos (lepidoblastics ex: miques) o fibrosos (nematoblastics ex: piroxens) i bandes clares minerals granoblatics (tridimensionals) fèlsics com quars i felspats, es coneixen diferents tipus de gneiss com el bandat, conglomeratic, d’injecció etc.
Amfibolita Roca del metamorfisme regional gens o poc foliada, formada a pressió i temperatures moderades derivada de roques ignies bàsiques o de margues. Textura esquistosa nematoblàstica caracteritzada per la presencia d’afibol i pagioclassi en proporcions semblants.
Migmatita Roca d’origen metamorfic o plutonic degut a la fusió parcial d’una roca metamorfica o la intrusió de magma en una roca metamorfica, en tots dos casos es troba entre el plutonisme i magmatisme, es distingeix la part que no s’ha fos (paleosoma) de la part que ha sofert fusió (neosoma), la composició es granitica (pegmatitica o aplitica).
Milonita Roca de metamorfisme dinamic produida per la pressió soferta per una roca en zones d’intensa deformació (falles) que comporta una reducció granulometrica que dona lloc a roques amb una fracció mes grollera de minerals que han sofert aixafament i una matriu fina, les dues parts tenen la mateixa composició, no hi ha canvis quimics ni mineralogics.
Anatexia Procés de metamorfisme general en que les roques consolidades preexistents experimenten una fusió que si és parcial donen lloc a les migmatites i si es total a un magma secundari (anatèctic) aquesta fusió de pen de la temperatura, pressió presencia de volàtils o quimisme de la roca. Petrologia Sedimentaria
Meteorització Conjunt de processos mecànics fisics, quimics o biologics que alteren i esmicolen una roca superficial o el sòl per efectes dels agents atmosferics, en el proces es pot donar l’aparició de nous minerals o materia amorfa o desparició de minerals preexistens.
Meteorització física o mecànica Tipus de meteorització on dominen els processos mecanics de fragmentació i esmicolament per efecte del termoclastisme, gelivació, cristal.lització d’aigua en escletxes etc. sense comportar cap canvi quimic o mineralogic de la roca.
Metorització química Tipus de meteorització on dominen els processos quimics d’alteració d’una roca o un sol com la dissolució, la hidrolisi , l’oxidació, bescanvi ionic o carbonatació.
Corrosió Forma d’erosió superficial de les roques provocada per agents químics o bioquímics.Modificació de la part externa d’un mineral com a resultat de la reabsorció dissolució o fussió.
Hidròlisi Procés d’alteració que afecta als silicats sobretot per reacció amb solucions aquoses que donen lloc a la pèrdua d’ions i la incorporació de ions hidroxil a la xarxa, sovint per hidrolisi es formen minerals de l’argila (filosilicats) a partir de tectosilicats i inosilicats.
Roca mare Roca a partir de la qual per meteorització es produeixen els detrits d’un sediment (per exemple la roca mare d’una arcosa pot ser un granit)
Edafogènesi Procés pel qual es formen els sols i es diferencien els nivell edàfics, en la edafogènesi intervenen procesos de meteorització (físics i quimics) i procesos biològics propis de la dinàmica biològica que es dona en un sol (descomposició de la matèria orgànica, creixement d’arrels)
Estructura del sòl Conjunt d’horitzons que formen els sòls, habitualment es pot difenciar l’horitzó 0 compost exclusivament de materia orgànica en descomposició, horitzó A o de lixiviació amb molta materia organica descomposta (humus) i pocs ions degut al rentat per part de l’aigua. horitzó B o de precipitació en que hi ha acumulats sals poc solubles procedents de l’horitzó A i horitzó C o regolita format per la roca mare alterada i fracturada, per davall d’aques nivell ihi ha la roca mare.
Reptació o Creep Sinòmim de la paraula creep: Deformació plàstica, lenta i contínua d’una roca sotmesa a un esforç constant durant un llarg periode de temps. Moviment lent del sól rost avall en un vessant causa pel pes de les particules, la hidratació i deshidratació del sòl també es una causa important.
Perfil edàfic Representació grafica de la succeció d’hortzons en un sòl, indicant les caracteristiques bàsiques de cada un d’ells.
Material al.locton dit d’un sòl en que les partícules han estat sensiblement desplaçades. En tols els casos s’oposa a autocton, al.locton vol dir que hi ha hagut desplaçament.
Material autocton dit d’un sòl en que les partícules no han estat sensiblement desplaçades. En tols els casos s’oposa a al.locton que indica que hi ha hagut desplaçament.
Horitzons edàfics cadascun dels nivells del sol que es presenten en una secció vertical i que són aproximadament paral.lels a la superfície i que venen definits per unes caracteristiques i propietats fisico-quimico-biologiques concretes. Es distingeixen els horitzons 0 (fullaraca) A (o de rentat) B (o de precipitació) C (o regolita).
Tèxtura del sòl Relació entre les particules de tot tipus que formen el sòl i que li donen un aspecte tipic, i unes caracteristiques concretes de manera que es formen terrossos de diferent mida i aspecte (granular, micós, en plaques, prismatic etc)
Horitzó d’eluviació o rentat Horitzó edàfic anomenat també A on hi ha molta concentració de materia organica per la qual cosa te colr fosc i comprén la zona d’eluviació o sigui, rentat dels col.loides i sals solubles. En aquest horitzó hi ha molt activitat biologica vegetal (arrels ) i animal per la qual cosa es produeix molt d’humus.
Humus Conjunt de materia organica present en el sòl, normalment sols es designa com a humus aquella materia organica que ha sofert un proces de descomposició amb formació de col.loides humics com ac. humic, ac. fúlvic, humina)
Horitzó de precipitació Horitzó B dels sols que correspon a l’inferior al A i que hi ha iluvació, o sigui, acumulació de sals i coloides arrosegats del A sol ser de color rogenc per l’acumulació d’oxids de ferro, de vegades forma una crosta endurida.
Sòl Capa superficial de la superfície terrstre en que hi ha una activitat biologia molt important (fins al punt que algusn autors la consideren una capa vivent) i que s’ha formada per la propia acció biologica i els processos de meteorització, en funció de la seva dinamica te una evolució especifica i s’hi desenvolupen un conjunt de capes (horitzons) caracteristics.
Sòl autocton Aplicat a aquell sòl en que les particules mineral s’han format in situ i els sediments no han sofert un transport important, s’oposa a sòl al.locton.
Sòl al.locton Aplicat a aquell sòl en que les particules mineral i sediments s’han format o depositat en un altre lloc i posteriorment per processos de transport s’han emplaçat en el lloc on s’ha desenvolupat el sòl. s’oposa a sòl autocton.
Sòl azonal Sòl que en el seu desenvolupament els principals factors són no climatics, o sigui, estructura i litologia de les roques, altitud sobre el nivell del mar, humitat degut a factors locals com estar a la vora d’un riu o un llac etc. Exemple: renzina, sol hidromorf, sol de muntanya. El terme s’oposa a sòl zonal
Sòl zonal Sòl que en el seu desenvolupament el clima es un factor essencial de manera que es dona nomes associat a un clima en concret. s’oposa a clima azonal . Exemple:
Clima polar: Tundra (humit)
Clima temperat: Sòl roig (sec,mediterrani) Sol bru (sec-humit estacional) podzol (humit)
Clima trpical: Caliche (sec) Tchernozien (sec-humit estacional)
Clima tropical: Laterites (humit)
Sòl roig mediterrani Sòl zona tipic del mediterrani (temperat sec) en que hi ha una estació molt seca i una més humida, el color vermell es per l’oxidació del ferro i no hi ha una diferenciació clara en horitzons, aqui es formes sobre calcaries pero tambe es poden desenvolupar sobre altres tipus de roques.
Terra rossa Sòl relicte argilós de color roig viu, ric en sesquiòxids que es presenta sobre roca calcaria encara que molt descarbonatati ric en argiles, es desenvolupa en climes càlids i secs amb una estació humida sobre calcàries. Aqui reb el nom de call vermell.
Podsol Formació edàfica típica de climes temperats humits (amb hivern fred i precipitació tot l’any) amb influència maritima que te color de cendra i els horitzons ben desenvolupats, hi ha per l’aigua una intensa lixiviació fins i tot de l’humus i ferro per això te el color cendrós, l’horitzó B te acumulació de materia organica (que li dona color negre) i mes avall de ferro (color vermellós) El nivell C és regolita de roca silicica generalment.
Rendsines Sòl especial que es desenvolupa sobre un terreny calcari en clime humits (es un sòl azonal) i que es carcteritza per una forta lixiviació ja que te molt poca retenció i falta de l’horitzó B
Erosió Conjunt de processos exògens que concorren en el modelat del relleu i per mitjà dels quals les roques són fragmentades, disoltes o desgastedes i transportades a latres indrets per efecte de la meteorització, precipitació, vent o gravetat etc. En sentit estricte comporta alteració i denudació mentre que en sentit ampli a més a més comporta el transport i deposició. En funció de l’agent erosiu es pot diferenciar: antròpica, eòlica, de massa quimica . Per la morfologia que dóna: alveolar, diferencial, areolar, de mantell . Pel lloc: Continental, de la riba, de xeragall
Gliptogènesi Sinomim d’erosió que vol dir modelat del relleu terrestre per ablació. (s’utilitza en erosió eòlica)
Erosió alveolar Erosió que es produeix sobre una roca on la resistència a l’erosió no és homogènia per la qual cosa es produeixen petites cavitats a la superfície que corresponen als llocs on l’erosió es mes eficient.
Abrasió Erosió deguda al xoc o frec de materials trasportats per l’aigua, vent (A. eòlica), glaç (A. glaciar) o ones (a. marina). Quan l’abrasió dóna lloc a uan superfície plana de dimensions considerables aquesta reb el nom de plataforma d’abrasió.
Transport Procés de mobilització d’una massa sedimentaria sota l’acció d’una agent geologia extern (aigua, vent, glaç, gravetat etc) en funció de l’agent hi ha diferents tipus de transport.
Sedimentació Acció de sedimentar-se, o sigui, qualsevol procés en el qual unes particules sòlides es decanten i s’acumulen a partir d’un fluid (aigua o aire sobretot però també magma) la deposició es pot produir principalment per la pèrdua de competencia del fluid però també per precipitació quimica en haver-hi sobresaturació), la part de la geologia que estudia aquests processos i n’estudia la forma resultant reb el nom de sedimentologia.
Acreció Creixement d’una succeció estratigrafica per sedimentació de capes en sentit vertical (a. vertical) o lateral (a. lateral). Ex. d’acreció lateral: una platja quan l’aport de sediment es major al trans port cap a l’interior. Els meandres dels rius.
Diagènesi Conjunt de canvis físics o químics que experimenten els sediments des de la seva deposició fins que es transformen en roca, per efecte de la presió, compactació, pèrdua d’aigua, cimentació, escalfament geotèrmic, reorganització de les partícules i desaparició dels minerals inestables. El limit de la diagènesi amb el matemorfisme de grau baix és imprecís. Es divideix la diagènesi en tres fases, sindiagènesi, anadiagènesi, epidiagènesi.
Litificació Proces de transformació d’una roca incoherent (arena per ex.) a una de coherent (arenisca) per cimentació i compactació. Terme obsolet ja que hi ha el de diagenesi que es més adient.
Litogènesi Proces pel qual un sediment esdevé roca coherent (sinomim a diagenesi i litogenesi)
Cimentació Procés de la diagènesi (pas de sediment a roca sedimentària) que consisteix a l’ompliment dels insterticis o porositat d’un sediment amb una deposició química, calcita silice…, in situ, que dona consistencia al sediment per tant donant lloc a una roca.
Ciment Matèria mineral precipitada quimicament en els espais insterticials d’una roca sedimetària detrítica que trava els grans i dóna cohesió als sedimets. el ciment sol ser sílice o calcària.
Compactació Procés diagenètic que consisteix en una reducció de volum (i gruix) de manera natural en una unitat sedimentaria (estrat o grup d’estrats) causada pel pes del materials suprujacents com a conseqüència de la reducció de la porositat i expulsió del fluids insterticials o dissolució d’alguns components de la roca.
Granoclassificació Disposició sedimentaria detritica que presenta verticalment una classificació dels grns de mida progressivament decreixent de base (on hi ha el més grollers) a sostre (on hi ha els més fins) corresponent a la deposició progressiva a mesura que el fluxe que transportava els grans anava perdent energia. També es pot donar a l’inversa la granoclassificació inversa.
Granulometria Estudi o tecnica de mesura de les dimensions del grans que hi ha en una roca sedimentaria i el seu repartiment. Es sol fer amb tamissos de pas progressivament més estret i mesures estandaritzades.
Rudita Roca detritica en que més del 50% dels grans tenen una granulometria superior al 2 mm (o sigui tamany grava) la matriu pot ser tamany arena o argila. No es te en compte la coherencia (o sigui una rudita es també un munt de grava) ni la composició granulometrica ni la presencia de ciment ni la morfologia del clastes (arrodonits o no)
Conglomerats Roca detrítica coherent del grup de les rudites en que més del 50% dels clastes tenen diàmetre major a 2 mm. i són des d’arrrodonits a sub-angulosos. (alguns autors engloben en els conglomerats totes les roques tant si els clastes són arrodonits, pudinga, com si són angulosos,bretxa, però majoritariament sols es diu conglomerat si són arrodonits). Entre els clstes hi ha una matriu de menor diàmetre (arena, llim) o fluids (aigua,aire) o ciment(calcita, sílice). Si hi ha poca matriu es diu que hi ha suport de grans (grain supported) si per contra hi ha molta matriu suport de fang (mud supported). Si els grans tenen la mateixa litologia reb el nom de monogenic, si hi ha varies litologies poligenic.
Bretxa Conglomerat format per elements angulosos de més de 2 mm. de diàmetre que són més del 50%, la matriu i el ciment pot ser molt divers i més o manco grollera. Les bretxes poden ser monogèniques (quan els clastes tenen tots la mateixa composició) o poligènica (quan no es monogènica) i segons l’origen en sedimentàries, tectòniques (formada per la fragmentació d’una roca compacta en una falla) , volcàniques (formada per piroclastes angulosos que poden ser segregat d’una colada o emesos directament) d’escull (formada per fragment de corall a la cara oceànica d’un escull de coralls) de col.lapse (format per l’esfondrament d’una cavitat subterrània sovint d’origen càrstic) glaciar (formada per l’amuntegament de fragments angulosos al final o al costat d’una llengua glaciar). (geomorfologia) escletxa entre muntanyes o fissura carstica
Gresos Roca sedimentaria de la classe de les arenites coherent i composta presominatment de grans d’arena (mes de 85%) de diàmetres que van entre els 2 mm a 1/16 mm. més o manco arrodonits i amb una matriu de llim o argila cimentada per carbonat càlcic, silice, oxid de ferro etc. Els grans poden ser de quars o altres minerals com felspats, també hi ha gresos calcaris. La composició, mida arrodoniment homogeneitat etc perment fer una classificació dels gresos.
Arenes Sediment incoherent (no cohesionat) on majoritariament (mes del 50%) els grans tenen tamany entre 2 – 1/16mm. segons Wentworth tot i que pot have-hi fraccions menors que formen la matriu. Es poden distingir dins la granulometria d’arena diferències entre aran molt fina (1/16-1/8 mm.), fina (1/8-1/4 mm.), mitja (1/4 -1/2 mm.), grossa (1/2-1 mm.) i molt grossa (1-2 mm)
Quarsita Arenita quarsifera amb més del 95% de grans de quars que per diagensesi s’ha compactat molt per la qual cosa presenta gran duresa i els grans de quars han recristal.litzat epistaxicament. Pettijohn diferencia Ortoquarsita (sedimetaria) de metaquarsita (metamorfica)
Marès Arenisca calcària amb ciment calcari coherent però tova de manera que fa bon treballar-la per la la construcció. A Mallorca es molt usat i correspon a formacions postorogeniques sobretot la unitat arrecifal del totonia o arenisques pliocenes.
Argila Roca detrítica plàstica composta de minerals de gram molt fi, (menor a 1/256 mm. segons Wentworth o menor a 2?m segons Atterberg) Entre els minerals hi ha domini de fil.losilicats del grup de les argiles però també altres, l’origen pot ser divers.
Marga Roca sedimentaria que te entre 1/3 i 2/3 parts en pes d’argila i l’altra part de carbonat càlcic, te especte terrós molt friable i és poc resistent a l’erosió, el color va des de blanc a fosc que pot contenir quantitats variables de materia organica i òxids de ferro que li donen color, també pot contenir un poc de llim i arena fina, es sedimenta en ambients tranquils marins o lacustres, en funció de la relació argila/calcaria o altres elements presents es poden classificar una serie de termes.
Calcària Roca carbonàtica amb més del 50% de carbonat càlcic (calcita o aragonita). De vagades es troba associada a la dolomita (carbonat calcico magnèssic) o siderita (carbonat fèrric), pirita (sulfur de ferro) matèria orgànica etc. Sovint també du associada una fracció detrítica (llim, arena, argila). Hi intervenen també elements fòssils d’origen calcàric o no. Les classificacions més importants de les roques calcàries són les de Durham i Folk.
Dolomia Roca carbonatica que té més del 50% de dolomita (Ca,Mg)CO3. Entre calcaria i dolomia hi ha tots els termes de transició. Les dolomies poden ser primaries en les quals ja es sedimentà dolonia o secundaries per substitució posterior del Ca per Mg. Solen ser massives i de color foscos i aspecte aspre. Solen ser bons aqüífers. Es diferencien de les calcaries ja que aquestes no bullen amb HCl-10%
Creta Roca calcària de gra molt fi (calcilutita) d’origen orgànic de color clar (blanc o gris) friable (es rom en llesques) i microporosa i que taca les mans. Té devers el 90% ce carbonat càlcic (la resta poden ser quars, pirita …). Està formada per closques de foraminífers i radiolaris (protozous), algues plantòniques i espícules d’esponges. A la peninsula es treu un tipus especial de creta que es diu blanc d’Espanya o creta espanyola. El periode cretaci reb el nom per la gran quantitat de creta que conté.
Toves calcàries Calcaria concrecionada d’estructura esponjosa que es deposita a les surgencies sobretot carstiques o a les petites cascades o al limit de les zones lacustres formada per petits estrats irregulars de color groguenc amb vacuols que sovint corresponen a motlles de plantes o mol.luscs, la precipitació es casada per l’agitació de l’aigua i la perdua de CO2 deguda sobretot a la fotosintesi, es un pedra molt usada en ornamentació.
Travertí Paraula equivalent a tova calcaria: Calcaria concrecionada d’estructura esponjosa que es deposita a les surgencies sobretot carstiques o a les petites cascades o al limit de les zones lacustres formada per petits estrats irregulars de color groguenc amb vacuols que sovint corresponen a motlles de plantes o mol.luscs, la precipitació es casada per l’agitació de l’aigua i la perdua de CO2 deguda sobretot a la fotosintesi, es un pedra molt usada en ornamentació.
Evaporita Roca sedimentaria format per minerals precipitats per efecte de l’evaporació d’una salmorra. exemples halita (HCl) carnal.lita (KCl) epsonita (MgSO4.7H2O) guix (CaSO4.7H2O)
Laterita (roques sedimentaries) Formació superficial (és un sòl) ferruginosa rogenca que es forma en paisos intertropicals sobre granit per alteració d’aquest és susceptible a l’enduriment formant crostes dures enriquides en ferro i alumini de manera que són explotables economicament.
Guanos Diposit fosfatat format per excremts i despulles d’ocells marins (també poden ser altres animals) damunt el òl d’illes rocalloses àrides, es forma a les Indies occidentals i la costa pacifica de Sudamerica, també en menor quantitat a l’interior de roque pels excrement de rates pinyades. El guano en principi es una mesca de fosfats nitrats i carbonats per fermentació bacteriana, despres per diagenesi perd les substancies més solubles i concentra fosfat càlcic-
Carbó Roca carbonosa que degut al seu alt contingut de carboni (mes del 50%) serveix de combustible. Es de color negre o bru, i esta constituït de detritus vegetals que han experimentat un procés metamòrfic de carbonització (de fet el carbó es una roca metamorfica però es considera sedimentària ) Segons el grau de metamorfisme sofert, la composició i el grau d’impureses es classifiquen: carbons húmics (fet de restes de plantes grossos on la fusta es un constituent important, lignits, torbes llenyoses, hulles i antracites), s’oposa als carbons sapropèlics (derivats d’algues i espores i residus de plantes molt fins), els carbons mixts estan entre els dos.
Torba Roca sedimentaria carbonosa formada en un ambient sedimentari (torbera) recent on per les caracteristiques que té, permanentment saturat d’aigua i mal oxigenat s’afavoreix la transformació de la materia organica (molses sobretot) en materia carbonosa, Forma el rang menys evolucionat dels carbons per sota dels lignits contenint entre el 55-65% de carboni fixat en sec, pot tenir fins al 90% d’aigua i entre el 48-72% de volatils, el poder calorific sec es de 3000-5000 Kcal/Kg , segons els constituents vegetals (reconeixibles al microscopi) s’en classifiquen diferents tipus.
Lignit Carbó negrós o bru generalment mat en que es reconeixen l’esructura vegetal de les plantes que l’han originat, te entre el 60 a 75% de carboni i està entre la torba i la hulla. La densitat es de 1.1 a 1.3 i el poder calorific menor a 7.000 cal/kg. De vegades presenten molt de volàtils cosa que per destil.lació donen lloc a hidrocarburs quedant un residu que es el coc. Són d’edat secundaria o terciaria.
Hulla Carbó propiament dit que es troba entre el lignit i l’antracita té un 85% de carboni fix es negre mat o brillant i taca els dits n’hi ha diferent tipus segons els volatils que presenti. també reb el nom de carbó bituminós.
Antracita Carbó humic brillant que no taca els dits i que conté menys del 10% de volàtils i més del 90% de carboni fix. Crema a temperatura molt elevada i molt lentament sense fer fum. lluïsor sub-metal.lica i fractura concoide. poder calorific major als 8650Kcal/Kg.
Sapropel Sediment subaquatic mari, lacustre o palustre acumulat en aigues anoxiques (sense oxigen) i estratificades, format per una argila (pelita) amb molta materia organica (sobretot d’origen planctònic) negra i pudent (per la fermentació anaerobica de la materia organica que dóna lloc a H2S i CH4 sobretot) i que estroba finament laminada, aquest sapropel pot ser el punt de partida per a la formació de hidrocarburs.
Petroli Mescla de hidrocarburs que a temperatura de 20ºC es troben en estat líquid i que té més de 65% de constituents oliosos (alcans o parafines) juntament amb altres components oxigenats i nitrogenats o sulfatats. A més a més du disolts alcans gasosos (n= 1-4) i altres gasos CO2 etc. La densitat va de 0.7 a 1 i altres components variables són viscositat, color, poder calorific etc. L’origen del petroli ve de la descomposició de materia organica sobretot animal planctonica per metamorfisme tot i que si aquest es massa intens es volatilitza quedant sols residus asfaltics, per això el petroli es forma en un marge de matamorfis anomenat finestra del petroli. Tectonica
Cicle tectònic Succeció d’esdeveniments que duen a la construcció i després a la destrucció d’una serralada muntanyosa, comprés tres fases: a) sedimentació b)orogènesi (deformació i plegament dels sediments) c) gliptogènesi (erosió fins a donar un penepla) Exemples: cicle alpí, hercinià…
Compressió Sistema d’esforços que tendeix a escurçar o disminuir el volum d’una roca. També pot causar deformacions plàstiques(plecs) o rígides(falles inverses, encavalcaments).
Distensió Sistema d’esforças que tendeix a allargar o augmentar el volum d’una substància i que es resol amb l’aparició de sistemes de falles normals.
Creep (paraula anglesa que vol dir fluència) Deformació plàstica, lenta i contínua d’una roca sotmesa a un esforç constant durant un llarg periode de temps.
Deformació elàstica Deformació d’una roca de manera reversible en la qual el material rocós respon de manera lineal a l’esforç exercit.
Deformació plàstica Deformació contínua causada per un camp d’esforços sobre una roca de comportament plàstic i que supera la deformació elàstica. dona lloc a deformació sense rotura, fonamentalment plecs.
Plasticitat Propietat dels material rocosos que conserven les deformacions sense ruptura produides per alguna força de manera indefinida encara que aquesta força ja no s’apliqui per exemple la sal, l’argila, Els materials es comporten de manera plastica en funció de les condicions de pressió, temperatura i presencia de fluids. El terme es oposat a rigidesa.
Plec Deformació que resulta de la deformació plastica de les roques i que es manifesta si hi ha superficies de referencia previes com estratificació o diàclàsis, en fució de la curvatura de les capes, manteniment del gruix, inclinació del pla axial es poden classificar els plecs.
Pla axial Superfície que uneix totes les xarneres (punts de màxima curvatura) en un plec, l’angle que forma el pla axial amb la vertical reb el nom de vergència del plec.
Xarnera Lloc del plec on la curvatura es la major, l’unió de totes les xarneres dóna lloc al pla axial.
Anticlinal Plec simple convex en que els materials del nucli són més antics que no els de l’envolcall. S’oposa a sinclinal.
Sinclinal Plec simple còncau en que en el nucli hi ha els estrats més moderns. S’oposa a anticlinal.
Diapir Estructura formada per un material plàstic en perforar un altre tipus de roca, generalment els diapirs són de sals o altres materials no consolidats i molt plàstics (argila), de vegades s’utilitza el mateix terme per explicar el mateix efecte produït per la intrusió d’un magma.
Falla Fractura de l’escorça terrestre acompanyada d’un moviment relatiu entre els dos blocs en que queden divides les roques. La ruptura reb el nom de pla de falla que pot ser plana o corbada (falla lístrica) i segons el moviment es pot determinar el salt de falla i el tipus de falla (segons el cabuçament: normal o inversa o segons la direcció: dextra o sinistra)
Falla de tisora Falla en que el salt aumenta a mesura que ens allunyam d’un eix de rotació.
Falla horitzontal Falla en que el pla de fall és horitzontal.
Falla inversa Falla en que el pla de falla cabuça cap al bloc superior i el cabuçament és superior als 45º cas contrari seria un cavalcament. Es degut a esforços compressius
Falla normal Falla en que el pla de falla cabuça cap al bloc inferior. Es deu a esforça distensius
Falla transformant Falla de desplaçament horitzontal , pot ser dextra o sinistra.
Salt de falla Distància més curta entre dos punts que estaven en contacte abans de produir-se la falla i que després es troben en cada un dels dos blocs originats, el salt de falla es pot descompondre en dos components en la direcció horitzontal i en la del cabuçament i aquest darrer en dos més segons la vertical i la horitzontal perpendicular al pla de falla.
Hors tectònic Bloc fallat que es troba relativament aixecat en comparació als seus veins del qual es troba delimitat per falles nomals paral.leles i conjugades.
Encavalcaments Falla que dóna lloc a un escurçament d’un pla horitzontal arbitrari a traves del lliscament del bloc superior per un pla de falla molt horitzontal i que gairebé sempre correspon a una superfície d’estratificació. sobre la qual es repeteix la mateixa seria que te per davall, l’ascens de la serie repetida sobre la inferior es fa a través d’una rampa. Falla inversa o el pla de falla te un cabuçament menor als 45º.
Mantell de corriment Unitat rocosa desplaçada una gran distancia generada a partir d’un plec ajagut en que el pla axial ha esta fallat per la qual cosa el flanc superior s’ha desplaçat respecte l’inferior o també es pot haver originat pel desenganxament. S’accepta que la diferència entre encavalcament i mantell de corriment es per la distància recorreguda.
Material autòcton Unitat rocosa que no ha estat desplaçada per mantell de corriment.
Material al.locton Unitat rocosa que ha estat desplaçada per mantell de corriment.
Diàclasi Fractura en una roca sense desplaçament relatiu de les parts, la superfície sol ser plana formant un angle prou gran respecte de l’estratificació. Quan la diaclasi roman oberta se li diu fractura, esquerda.
Foliació(tectònica) conjunt de plans paral.lels a la superfície que apareixen en roques massives i que corresponen a la relaxació per la perdua de la pressió litostàtica.
Esquistositat (tectònica) Estructura planària deterninada per l’orientació dels cristalls no-equants (aciculars, laminars, fibrosos) que li confereixen a la roca la tendència a fracturar-se segons aquests plans, es molt comú en el metamorfisme provocat per esforços direccionals. Sobretot es dona en esquists i pissarres.
Cabussament Angle que fa una estructura planar (estrat, pla de falla, esquistositat, superfície topogràfica) amb el pla horitzontal mesurat segons la direcció de màxim pendent (aquella que és perpendicular a la direcció). Quan no es mesura en la diracció de màxim pendent es diu cabuçament aparent. El cabuçament d’un eix d’un plec reb el nom de cabuçament axial.
Cartografia geològica Part de la geologia que te com a objectiu l’establiment i representació de dades relatives a la geologia d’una àrea, sobre una base cartogràfica preestablerta o fotografia aèria. Aquestes dades són representades segons uns signes convencionals.
Mapa geològic Representació dels terrenys que afloren en una regió sobre una base topografica assenyalan-hi els diferents tipus de contactes entre materials i estructures tectòniques així com d’altres elements important a través de signes convencionals que venen explicat en una llegenda on també s’inclou l’edat de cada material i la litologia.
Mapa topogràfic Representació grafica d’una regió a una escala determinada en que es representa el relleu a traves d’unes hipotetiques linies que uneixen punts de igual altura que reben el nom de corbes de nivell. També s’hi representen altres elements important com rius, carreteres etc a traves de simbols convencionals.
Tall geològic Representació grafica d’una secció vertical feta al llarg d’una línia o itinerari d’un sector mes o manco extens i en el que s’interpreten a partir de dades geologiques superficials i sondatges l’estuctura interna del sector representat, en funció de les dades que s’interpreten (fòssils, ambients sedimentaris, falles etc) es poden realitzar molts de tipus de talls. Geomorfologia
Agent geològic Factor qualsevol (aigua, vent) que contribuieix de manera directa o indirecta a l’afaiçonament o evolució de les formes de relleu.
Agradació Creixement i augment de gruix de la uperficie terrestre per deposició vertical de sediments que dóna lloc a la formació de superficies planes o preinclinades.
Depressió Area de la superfície terrestre, continental o marina de relleu més deprimit que les zones circundants, de dimensions molt variables i que pot ser originada per processos molt diferents: tectònics, volcànics, erosius, de subsidència de manera que les depressions reben diferents noms
Denudació Escombrada del productes de meteorització de manera que aflorin les roques menys fragmentades. En sentit ampli s’aplica a l’ablació dels vessants de qualsevol forma sub-aèria
Erosió dels vessants Seria més correste dir erosió areolar. Es aquell tipus d’erosió que afecta a tota una gran àrea en tot el conjunt, no tan sols als llits d’aigua. Aquest terme s’oposa a l’erosió linial que és aquella que actua només en àrees concretes, o sigui, els llits d’aigua.
Peneplana Superfície d’erosió extensa i suament ondulosa amb interfluvis molt convexos i amplis tàlvegs amb perfils longitudinals molt madurs (proxims al perfil d’equilibri) i sovint recoberta per sòls o sediments no cohesionats i representa l’estadi de senectud d’un cicle d’erosió, en concret el que establí Davis.
Muntanya illa (el nom correcte és inselberg de l’alemany)
Relleu residual que destaca sobre una pediplana (relleu senil en que tot ha estat erosionat i roman extremadament pla) amb alçada cosiderable (decametric) i parets abruptes i extensió hectometrica, es formen en paisos àrids o intertropical humit i corresponen a litologies mes resistents a l’erosió que les roques adjacents i estan limitats per diàclasis cosa que els fa abruptes.
Serrralada Cadena de muntanyes de gran amplitud, format per un conjunt de serres i que mantenen una determinada alineació estructural i morfologica, exemple: Serralada Iberica, Alps, Pirineus. (Les serres de Mallorca pertanyen a la Serralada Bètica)
Vall Depresió definida per la convergencia de dos vesants i que es (encara que no sempre) recorreguda per un curs d’aigua o glacera, sol ser allargada i mes o manco ampla. en funció de la morfologia hi ha diferents tipus de valls: en forma de U, de V vall cega, submarina etc.
Ambient sedimentari Complex de la superfície terrestre restringit geograficament on es diposita un sediment descrit en termes geomorfològics i caracteritzat per les condicions físiques, químiques i biològiques i pels processos que hi actuen.
Modelat Conjunt de formes que presenta un relleu i que determinen un sistema d’erosió.
Forma de modelat Conjunt de formes que té un relleu que caracteritzen un sistema d’erosió que actua sobre ell, per exemple modelat carstic, glaciar, eòlic etc.
Morfogènesi Processos d’elaboració de les formes de relleu per l’acció combinada dels agents externs (aigua glaç etc) i dels interns (isostasia volcanisme etc).
Circulació atmosfèrica Moviments d’aire dins l’atmosfera de les zones d’alta pressió (anticiclons) a les de baixa pressió (borrasques) que tenen moviments espirals per l’efecte Coriolis de rotació de la Terra i que són cauasants de la redistribució de calor per tota la Terra i de les precipitacions. La causa d’aquesta circulació es la radiació solar diferencial en funció de la latitud que dóna lloc a processos convectius.
Troposfera Regio inferior de l’atmosfera en la qual esdevenen tots els fenomens meteorologics amb moviments convectius verticals, en ella la temperatura disminueix veticalment, essent al limit superior devers -63ºC. la gruixa es maxima a l’equador amb 18 Km i minima als pols amb 8. Conté el 80% de la massa de tota l’atmosfera i tot el vapor d’aigua, limita amb l’estratosfera.
Ozonosfera Part de l’estratosfera (capa de l’atmosfera que esta sobre la troposfera la capa més inferior i la mesosfera o sigui entre 10 i 50 Km) en aquesta capa no hi ha moviment vertical de l’aire, sols vents horitzontals a mes de 200 Km/h. En la part superior de l’estratosfera hi ha absorció d’energia solar sobretot la ultraviolada per donar lloc a la formació d’ozó (O3) a partir d’oxigen per això aquesta capa es diu ozonosfera.
Força de Coriolis Força que actua pel de rotació terrestre i que provoca una deflexió normal del vector velocitat que una partícula que està en moviment, la deflexió és cap a la dreta a l’hemisferi nord i cap a l’esquerra al sud, la magnitud és proporcional a la velocitat de la partícula i a la latitud. Aquest efecte es verifica en les trajectories del vent, corrents marins, corrents de terbolesa i fins i tot alguns autors ho apliquen al moviment de les plaques litosfèriques.
Clima Conjunt de condicions atmosfèriques que es donen en un lloc durant un periode llarg de temps (precipitacions, oscil.lacions de temperatura, humitat etc) i que permeten de definir quines són les condicions nomals o el cicle normal de temps meteorològic en aquesta àrea. Els factors que determinen el clima són molts com la latitud, proximitat al mar, topografia etc…
Sistema morfoclimatic Conjunt de processos interdependent que contribuieixen a l’afaiçanament d’un modelat d’un espai geologic fent especial enfasi en el clima, no obstant això hi ha altres factors secundaris com la litologia i estructura dels relleus i condicions biologiques.
Efecte hivernacle Part de la radiació infraroja que irradiada per la superfície terestre, la qual procedeix de la reflexió de la radiació solar, queda atrapada per l’atmosfera en comptes de perdre’s a l’espai conseqüència de l’absorció per deterninades molècules com (H2O, CO2 i altres molècules que tenen dobles enllaços)
Modelat eòlic Tipus de modelat que es dona en paisos arids per l’acció del vent sobre roques desproveides de vegetació i on el vent per la poca humitat atmosferica porta en suspensió particules fines que tene efecte abrassiu. donen lloc a ergs o inmensos camps d’arena i regs o zones rocallores on el vent s’ha emportat tots els sediments fins i que resten estan coberts per un llustre tipic.
Vent Moviment d’aire que actua com a agent geologia de transport de material en suspensió o per arrosegament i erosiu en colpetjar les particules que porta contra les roques, per ser efectiu ha de ser un clima àrid ja que en climes humits les particules per efecte de l’humitat s’uneixen impedint el transport i per tant l’erosió, el transport i erosió pel vent reben el nom d’eòlic.
Deflacció Efecte d’arrencada provocat pel vent, de les partícules incoherents del sól (arena, llim etc). L’efecte depén de la força del vent i de la granulometria de les partícules. Aquest efecte és important en àrees desertiques donant lloc a sòls pedregosos o regs i acumulació de sediment en altres àrees, camps de dunes.
Duna Formació sedimentària superficial formada per material detritic incoherent (mòbil) i acumulada per l’acció d’un fluid (aigua, en les dunes hidrauliques o aire en les eòliques) segons la morfologia, estructura interna o el medi en que s’han format es distingeixen molts de tipus de dunes.
Erg Desert o mar d’arena que es forma en una depresió molt extensa per acumulació d’area de la denudació eòlica. L’arena en un erg dóna lloc a dunes mòbils en alineacions poc o molt regulars i que es moven en funció dels vents dominants.
Hamada Altiplà estructural rocallós en els deserts degut a la major resistencia a l’erosió de la roaca que el forma, la roca esta només coberta per pedres grosses que el vent no pot arrosegar i una pàtina negra feta d’oxid de manganés.
Aigües freàtiques Aigua subterrània situada a la zona de saturació que forma un mantell lliure. El terme oposat es el d’aigua confinada (que es aquella coberta per una capa impermeable o semipermeable que forma un mantell captiu)
Aigües subterrànies Aigua de qualsevol tipus situada sota la superfície del sòl que ocupa les cavitats i els espais subterranis de les roques (espais intergranulars i diaclassis etc). El seu origen pot ser tant meteòric (pluja) com aigua juvenil (volatils del magma).
Aqüífer Formació geològica porosa i permeable en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrania aprofitant la porositat i la pressió hidrostatica fent possible la captació d’aigua. Pot ser A. artesià: quan el nivell piezomètric es superior a la superfície topografica per la qual cosa l’aigua brolla expontaniment. A. captiu: Es aquell que la part superior esta limitat per un sostre impermeable que mantén l’aigua a pressió per tant quan es perfora l’aigua ascendeix fins a arribar a la pressió atmosfèrica. A. lliure: oposat al captiu. A. costaner: aquell que es troba al litora i hi ha un equilibri entre l’aigua dolça i la salada que pel fet de ser més densa es troba a la part inferior.
Nivell freàtic Superfície suterrania que separa el nivell de saturació de el d’aireació d’aigua no confinada en que la pressió es l’atmosferica, es el nivell d’aigua en un pou.
Nivell piezomètric Nivell de l’aigua subterrania estabilitzat en fer un sondatge o un pou referit al nivell del mar, en un aquifer lliure coincideix amb el nivell freàtic però en un aquifer captiu l’aigua que es troba confinada puja de nivell fins arribar a la cota on te pressió atmosferica.
Pou artesià Pou d’aigua que brolla per la boca pel fet que el nivell piezometric (nivell en que l’aigua es troba a presió atmosferica) es troba més alt que la boca.
Cicle hidrològic Seqüència que comprèn les migracions i trasformacions experimentades per l’aigua des de la seva evaporació als oceans fins al seu retorn al mar pels diferents desguasos. S’inclou la fase de vapor en l’atmosfera i les fases en forma d’aigua continental líquida o sòlida amb estada temporal als diferents reservoris (llacs, xarxa fluvial, glaceres, aqüífers) i l’emmagatzematge en forma de minerals i components de la biosfera a mes de les noves aportacions al cicle (aigua juvenil procedents dels volàtils dels magmes).
Balanç hidric (o Balanç d’aigua) Diferència entre les entrades (precipitació, aport de rius o unitats adjacents, retorn de reg) i les sortides (extracció, fonts, descàrrega al mar) d’aigua en qualsevol sistema hidrològic en un temps donat.
Precipitació Caiguda dels productes de la condensació d’aigua (pluja, neu etc) de l’atmosfera, generalment es mesura en l/m2 (o mm) per any. La presipitació mitjana de Mallorca es de 550 i la màxima 1600 i la minima 400
Escorrentia Dit del lloc per on s’escorre l’aigua tant si es en superfície com si es de manera subterrània.
Font Raig d’aigua subterrània que brolla de manera natural i localitzada a la superfície on el nivell piezomètric intersecta la superfície.
Surgencia Sortida d’aigua en un punt per mor de que el nivell freàtic està per damunt del topografic o per mor que es la sortida d’un conducte carstic, la surgencia pot ser esporadica, estacional o perenne.
Salinització Acumulació en un sòl de sals solubles (K+,Na+, Mg+, Cl–,) també s’aplica a la intrusió d’aigua salada en els aquifers costaners per sobreexplotació del recurs.
Esllavissaments Acció per la qual una massa de terra o de roques cau sobtadament d’un marge d’un vessant o altres llocs. generalment cau segons un pla de rotació que resulta de la fracturació per esforços de cissalla.
Acció torrencial Modelat del relleu resultat de l’acció de les aigues de precipitació en zones de relleu important. En els torrents es poden distingir les àrees de conca de recepció a la part alta on domina l’erosió associat a un fort pendent del torrent donant lloc a barrancs més o menys escarpatd en funció de la litologia i estructura de les roques de l’area. Canal de desguàs on hi ha confluència de les aigües i on domina el transport dels sediment i on el pendent és encara prou elevat. i a la part baixa hi ha el con de dejecció on degut a la disminució de pendent l’aigua perd enregia i per tant deposita els sediements donant lloc a formes còniques (al.luvial fans) on els sediments més grollers es troben a la part superior (vertex del con) i els més fins a la part baixa, el con sol tenir un pendent d’un 10% i sovint no es troben aillats sino que formen sistemes anastomosats.
Erosió remontant Mecanisme d’excavació d’un curs d’aigua que s’inicia en la part inferior i produeix un retrocés de la ruptura de pendent en sentit d’aigües amunt i l’allargament dels canals de desguàs en el mateix sentit. Aquesta erosió es dóna quan hi ha descens del nivell de base.
Col.luvions Material detrític procedent de la desagragació de les roques d’un vessant transportat a poca distància i acumulat al peu del vessant o degut a la perdua de pendent l’aigua perd capacitat de trasport. Degut al poc trasport els clastes són angulosos i molt poc madurs, cosa que ho diferencia d’un al.luvió.
Ventall al.luvial Cos sedimentari al.luvial constituit per arrosegalls d’un torrent o barranc intermitent i que es situa a la part baixa del canal de desguàs on hi ha un canvi de penten concau (o sigui, es fa més horitzontal) i les aigües perden competencia, adquireix la forma de ventall més o manco obert o de sector de con amb l’apex a la sortida del canal i es troba seccionat per uns quans canals divergents d’aquest, el sediment es pot depositar a partir de colades de fang, corrents laminars, enderrocs duits pel corrent, la composició són clastes de granulometria variables des d’arena a blocs i molt esporadicament argila.
Modelat fluvial Tipus de modelat degut a l’acció de erosió transport i sedimentació dels rius, en funció dels quals es poden donar diferents formes segons la part del curs del riu: curs alt formes erosives i vall en forma de V, curs mig valls en forma de pastera per on discorre la plana al.luvial i on el riu pot ser lineal, meandriforme, entrellaçat o anastomosat i curs baix on es donen modelats per la sedimetació en estuaris o deltes.
Vall fluvial Vall en forma de V, en que els vessants es tallen en el talveg adquirint un angle més o manco agut donant així una forma de V, a causa de l’erosió per les aigües d’escorrentia.
Riu Corrent natural d’aigua que va parar al mar a un llac o a un altra riu en especial s’aplica a aquells cursos que pel fet de recollir l’aigua d’una conca important porten sempre mes o manco aigua
Tàlveg Línia que unix els punt mes baixos del fons d’una vall, o sigui, la intersecció entre dos vessatns oposats, lloc per on s’escola l’aigua.
Xarxa hidrogràfica Conjunt de tots el cursos d’aigua que drenen una conca de manera que conflueixen totes les aigües en un mateix punt.
Al.luvió Massa de sediments detritics (grava, sorra) transportada i sedimentada per les aigües corrents.
Plana al.luvial Area terrestre plena de sediments al.uvials (depositats per un riu) que en climes àrids enllaça amb el glacis de sedimentació i que correspon a tota l’area que pot ocupar el riu en crescudes. Es molt habitual que presentin terreces esglaondes degut als canvis de nivell de base.
Terrassa fluvial Fons del vall sedimentari seccionat pel riu per oscil.lacions del nivell de base del riu (degudes a processos tectònics, eustasics(variacions del nivell del mar) o climatics).
Meandre Corba sinuosa i arrodonida que fa un riu on el pendent es molt suau dintre de la plana al.luvial i que pot fer un gir de mes de 180º en que hi ha una riba concava on hi ha erosió i una convexa on hi ha deposició la qual cosa fa que el meandre exageri de cada vegada mes la corbatura, de vegades els meandres s’encaixen en la vall de manera que no poden migrar i reben el nom de meandres encaixats en oposició al que poden fer-ho que són lliures.
Llits d’inundació Part d’un llit fluvial que sols s’anega en les crescudes del riu quan hi ha desbordament on s’hi sol depositar sediment de gra fi o mig.
Rambla Lloc per on discorren les aigues pluvials formant rierades i sovint cobert per arenes, les avingudes són molt esporadiques.
Nivell de base Nivell d’un sistema de drenatge a partir del qual no hi ha erosió i el transport per la manca de pendent. El nivell de base general és el nivell del mar. tot i que localment pot ser més alt en desembocadures en llacs o excepcionalment inferior en mars tancats que es troben per davall el nivell del mar.
Perfil d’equilibri Perfil longitudinal d’un curs d’aigua que representa una situació en que la capacitat del corrent no pot erosionar ni sedimentar, o sigui, només transporta.
Modelat càrstic Tipus especial de modelat que es presenta en paisos calcaris degut a la dissolució de les roques per l’aigua meteoriques de manera superficial o subterrania quan l’aigua s’infiltra i dona lloc a un drenatge subterrani, a mes de la dissolució es donen processos de recristal.lització de la calcaria per donar lloc a formes com estalagtites, estalgmites etc. Excepcionalment també es dona cars en guixos i sals
Carst Regió de roques calcàries o dolomítiques (excepcionalment altres tipus de roques solubles, Guix) on s’ha produït el desenvolupament d’un conjunt de formes específiques causades per la erosió i dissolució per l’aigua que te un drenatge fonamentalment subterrani. Es donen formes com rasclers, dolines avencs etc
Lapiaz Es més correcte la paraula rascler. Microformes superficials elaborades en terrenys calcaris i excepcionalment en guixos per efecte de la dissolució o corrosió diferèncials Sovint es constituit per solcs o canaletes separats per crestes i van des d’alguns mil.limetres a metres, el altres ocasions esta constituit per clots i dents. N’hi ha de molts de tipus.
Rascler Paraula sinomim de lapiaz. Microformes superficials elaborades en terrenys calcaris i excepcionalment en guixos per efecte de la dissolució o corrosió diferèncials Sovint es constituit per solcs o canaletes separats per crestes i van des d’alguns mil.limetres a metres, el altres ocasions esta constituit per clots i dents. N’hi ha de molts de tipus.
Avenc Pou natural de parets verticals o subverticals de diàmetre mètric a decamètric obert en roques calcàries (excepcionalment en altres tipus de roques solubles) i que tenen un origen molt divers: esfondrament tectònic, dissolució o erosió, pot esser absorbent (que engoleix aigua) o emissiu (que treu aigua) o sempre sec.
Dolina Depresió en forma d’embut ovalar o circular de dimensions variables (de mètriques a hectomètriques) típica de les àrees càrstiques i produïda per la dissolució superficial de les roques carbonàtiques o pel col.lapse d’una cavitat subterrània (a Mallorca reben el nom de clot, el clot des diners etc)
Torca Sinonim a dolina: Depresió en forma d’embut ovalar o circular de dimensions variables (de mètriques a hectomètriques) típica de les àrees càrstiques i produïda per la dissolució superficial de les roques carbonàtiques o pel col.lapse d’una cavitat subterrània (a Mallorca reben el nom de clot, el clot des diners etc), Per alguns autors la diferencia entre torca i dolina es d’escala essent la torca major però per altres es sinònim
Pòlie Gran depessió carstica de dimensions quilometriques i de fons pla rocós o cobert de sediments terrigens amb vessants abruptes i drenada per un o més cursos d’aigua que són absorbits pels ponors passat així a la xarxa subterrània, en temporades de pluges inteses o de pujades dels nivells freatics els ponors poden ser insuficients o emissius de manera que el pòlies momentaniament queda inundat com un estany, es formen per esfonsament de cavernes o coalescencia de dolines.
Estalagtita Concrecció calcaria cilindrica que penja del sostre de les cavernes originada a partir dels degotissos que es desprenen de les fisures. La precipitació és deguda a la baixada de temperatura de l’aigua, la pèrdua de CO2 , o evaporació. Sovint l’estalagtita està constituida per lamel.les concèntriques, radials a partir d’un canal central per on circula l’aigua, reb diversos adjectius en funció de la forma.
Estalagmita Concreció calcària en forma de pilar irregular que es forma verticalment del sòl d’un caverna per la precipitació a partir de les gotes que cauen del sostre o d’una estalagtita pel mateix procés que es formen aquestes. Sovint estan menys desenvolupades atès que l’aigua ja ha perdut en part el seu carbonat. Quan a l’estructura és mes ampla i més irregular a més li falta el canal central. Quan una estalgtita i una estalgmita s’uneixen donen lloc a una columna.
Modelat glaciar Tipus de modelat degut a l’acció del gel que modela formes erosives en forma de U tan a les valls com a les capçaleres o circs i també deposita els sediments en formes caracteristiques com les morrenes.
Vall glaciar Vall en forma de U (o obi) degut a l’acció del gel (en una glacera alpina o d’altra tipus) que erosiona no tan sols el fons de la vall sino també el vessants.
Glaciació Proces que comporta un avenç de les glaceres (fase anaglaciar) fins a un moment de màxima expansió (f. peniglaciar) sobre extenses àrees terrestres seguint d’un retroces (f. cataglaciar) i que comporta un forta activitat d’erosió i sedimentació. Hi ha hagut periodes glaciars des del Precambrià fins al final del terciari.
Glacera Gran massa de gel continental acumulat de dimensions de Hectometres a cents de kilometres sotmesa a un lent escolament en estat sòlid per gravetat en els llocs on la precipitació nival supera la fusió. Les glaceres tene un efecte erosiu intens i molt caracteristic. En funció de la topografia i les dimensions es diferencien diferetns tipus de glaceres: Inlandis als casquets polars, glaceres muntanyoses de circ, vall o paret, glaceres de zones artiques.
Circ Drepresió de grans dimensions semicircular excava al peu d’un cingle o penya-segat en roques dures degut a l’acció erosiva del gel .
Llengua glaciar Par de la glacera de tipus alpí que ocupa el fons de la vall i que s’inicia al circ glaciar i baixa rost avall poguent-se trobar per sota del limit de neu permanent, ocasiona una erosió intensa i caracteristica a la vall en forma de U
Morena (usualment s’usa el castellanisme de morrena tot i ser incorrecte) Deposit d’origen glaciar formada per arrosegalls caiguts dins la massa de glaç i arrencat per aquest transportats i depositats per la mateixa glacera de sense cap tipus de selecció granulometrica ni arrodoniment ni estratificació, en sentit més ampli s’ua el nom de till. morenes n’hi ha de molts de tipus en funció del lloc de la glacera on es localitzi el deposit: de fons, de retrocés frontal, lateral…
Til.lita Till consolidat, o sigui sediment d’origen glacial poc o gens classificat amb molt varietat de tamany, des de blocs a argila depositats per una glacera o derivats d’ella tant subaeriament com subaquaticament, n’hi ha molts de tipus en funció de la posició respecte la glacera o el mecanisme de deposició (al.octon, autocton, basal, d’ablació, d’acreció, d’esllavissada, de flux, de fusió etc)
Varves Deposit lacustre laminat (estrats molt fins) llimós d’origen climatic en una conca glaciolacustre i que el contitueixen una nivells mil.limetrics anuals diferents els d’hivern i estiu de manera que es pot fer un reconte temporal (com els anells dels arbres) i datar-lo absolutament. Cada ritme o nivell consta de dos termes un de color clar: estival i un de color fosc: hivernal, el fosc te materia organica i el clar no.
Drumlin (paraula que podria ser el nom d’un terrible monstre) Depòsit d’origen glaciar que forma un monticle arrodonit i allrgat que recorda el dors d’una balena. l’alçada pet ser de 5 a 40m i la llargaria de cents de metres. Es forma a davall d’una glacera o al marge pels materials transportats pel gel (que no son necessariament rodats) i que constitueix un engruiximent de la morrena de fons. El seu eix major es paral.lel amb el fluix del gel.
Seracs Amuntegament caòtic de bloc de gel en una glacera que es formen en romper-se aquest en un conjunt de esquerdes encreudes per mor de la tensió a que es sotmés durant el flux, especialment es formen on hi ha un canvi de pendent en el llit rocós per on circula la llengua glaciar.
Loess Sediment detritic eòlic de gra fi (més de 50% de llim) de color grogenc amb un poc de arana fina i argila i carbonats (10 – 20 %) tot i que hi ha zones descalcificades (lehm) i altres amb formació de noduls de carbonat (nines de loess o cervell de gat) tot i que en general és poc coherent i te restes de sòls fòssils. No sol presentar estratificació i es desfà en prismes quan es mulla. l’origen del loess és als climes perigaciars, es trasportant pel vent i depositat on el vent no es intens i la humitat major que lliga el llim impedint-ne el transport (es molt comú a l’area de per Polònia i voltants)
Fiords Vall d’origen glaciar excavada per baix del nivell del mar i envaida per les aigües d’aquest després de la fussió del gel a la darrera glaciació. Forma un braç llarg i estret que penetra terra endins fins a 200 km i de fondaria considerable, manté la forma en obi típica de les valls glaciars.
Gelifracció Fracturació de les roques coherents per efecte de l’acció de la glaçada i el desglaç d’aigua dintre les fractures o porositat.
Gelivació Sinonim de gelifracció. En tot cas gelivació es refereix a l’acte de fracturació i gelivació al fenomen com a proces erosiu.
Permafrost Sòl que romàn glaçat durant periodes llargs (varis anys consecutius) i que sols fon en estius calurosos, correspon a sols periglaciars en que s’hi desenvolupa una vegetació escassa, sols a la capa superior que es desgela l’estiu (mollisol)
Solifluxió Desplaçament lent (cm/any) en un vessant per efecte de la gravetat afectant a sediment solt o un sòl quan es satura d’aigua disminuiex el frec intern així pot fluir, es dona sobretot en climes perigaciars pel desgel però també te lloc en altres àrees.
Modelat litoral Tipus de modelat que te lloc al contacte entre terres emergides i el mar per efecte de les ones marees i l’acció de determinats animals que construeixen edificis com coralls etc. així com la interacció entre les aigues marines i les continetals en àrres fluvials o aiguamolls o albuferes.
Acció geològica de les onades Modelat del relleu resultat de l’efecte de les onades sobre el sediment, les roques i la morfologia del litoral. L’efecte pot ser erosiu en àrees prominents de trnasport o de sedimentació en àrees arrecerades (platjes), l’energia és molt varialbe en funció de la magnitud de les onades, en sediments no consolidats genera formes com barres d’arena de dimesions que van des de mètriques a centimètriques (ripples) i de diferent morfologies.
Ona Movimet oscilatori de la superfície de l’aigua del mar (o un llac) causat sobretot pel vent però també els sismes i els corrents en provoquen, en les ones les particules tenen un moviment circulatori per tant sense desplaçament net mentre que l’ona si que es desplaça, en el moment que les particules entren en contacte amb el fons del mar es rom aquest moviment circular i les particules si que tenen desplaçament es quan l’ona trenca. Les ones tenen una importancia gran en el modelat litoral i tenen una alçada i espaiat variable.
Onatge Moviment de les ones, la dinamica de les ones i per tant el seu efecte va en funció de la magnitud (alçada) i la longitud (espai entre dues ones consecutives)
Plataforma d’abrassió Superfície d’erosió al peu d’un penya-segat i arran del nivell del mar per efecte de l’abrassió de les onades de manera que la plataforma s’amplia a mesura que el penya-segat retrocedeix.
Penya-segat Escarpament rocós de pendent fort produit per l’erosió sobretot al litoral i que limita al mar o a una plataforma d’abrasió.
Deriva litoral Corrent d’aigua marina que es desplasça de manera paral.lela a la platja i que arrossega sediments, es causat per l’acció obliqua de les onades.
Cordó litoral Acumulació allargada de detrits (especialment arena peró de vegades codols, grava o llim) d’uns quants metres d’alçada i disposada paral.lelament a la línia de costa per l’acció combinada de l’onatge, corrents de deriva litoral i marees. Particularment es dóna a les costes concàves o rectilínies amb molt d’aport de sediment fluvial o altres tipus. Ocasionalment pot tancar masses d’aigua que formen albuferes, llacunes o maresmes. Solen enllaçar amb la platja si el cordó es actiu.
Platja Riba plana del mar, riu o llac de caracter sedimentari i recoberta de sediments no consolidats (arena o grava) la qual presenta un perfil generalment concau amb pendent suau cap al mar i s’esten més enllà del limit de les baixamars fins a les profunditats on afecten les onades més grosses.
Ripple Estructura primaria sindeposicional que forma un conjunt d’ondulacions (solcs i ones) subparal.leles separades periodicament (uns 20 a 50 cm) i que són de petita escala (5cm) i es formen a la interficie d’un cos granular no cohesionat i un fluid com l’aigua o l’aire. Aquestes estructures quan es formen són molt mobils migran en el mateix sentit que el fluxe, en funció de l’escala i estructura interna es coneixen molts de tipus de ripples. (son les petites ones que forma l’arena a la platja tant damunt com davall l’aigua)
Tòmbolo Barra d’arena o grava que conecta un illot de vora la costa amb la la terra ferma pot ser una barra senzilla o doble deixant una llacuna al mig. Es genera per l’efecte de les onades que en perdre energia depositen el material, també hi intervé la deriva litoral.
Pradera de posidònia Extensió submaria coberta de posidònia (vegetal mari) a profunditats variables des de 1 a uns 10 metres (sempre dins la zona fòtica, on arriba el llum) i que té una influencia gran en la sedimentació ja que alberga moltes especies productores d’arena, es molt tipic en les nostres costes i també molt vulnerable.
Albufera Llacuna d’aigua salobrosa (la seva alimentació és aigua dolça continental i marina per això es salobrosa i variable segons l’estació de l’any) poc profunda separada del mar per un cordó o barra litoral que sol tenir un canal de desguàs que comunica amb el mar. pot estar associades a deltes.
Maresma Terreny planer pantanós litoral inundable per aigua del mar (durant tempestes o marees) o de rius es pot trobar darrere un cordó litoral o una fletxa. S’hi depositen sediments marins o fluviomarins.
Salobrar Fons d’una depresió en una zona àrida inundable en les temporades de pluja i que ha anat acumulant sals per la qual cosa presenta una vegetació típica i n’està mancada, usualment en el sòl hi apareixen eflorescencies salines.
Delta Formació sedimentària depositada per l’acció d’un riu que desguassa en una massa d’aigua estancada (mar, llac). El delta té una part subaèria plana i de molt poca alçada, anomenada topset, i una part submarina que forma un talús, foreset. Els deltes es formen quan l’aport de sediment del riu és superior a la capacitat de la massa d’aigua per a dispersar-lo. En el delta, el riu es pot ramificar en una sèrie de canals distributaris que tallen el delta i forma un lòbul de sediments al seu extrem que es retreballat per les aigües.
Estuari Secció terminal i amplia d’un riu, o la seva vall o un delta si es el cas, afectada per les marees i que es pot formar per l’esfondrament del sector costaner o per la trasgressió post glaciar.
Ria Vall fluvial que ha estat totalment o en part envaida pel mar per una transgressió o subsidència, sovint queden restes que indiquen que era una vall fluvial com la forma meandriforme o secció en V.
Atol.ló (correctament en català es atoll) Illa dels mars tropicals (entre les latituds de 25N-25S) de forma anular i constituida per esculls de corall que formen un cinyell que pot superar el 60 Km de diametre i que envolta una llacuna central soma (menys de 30m) i tranquila en la qual poden existir alguns petits illots. El cinyell sol estar seccionat per uns canals navegables. La part externa te un talús molt abrupta que pot superar el 45º de pendent. L’alçada del cinyell no s’eleva molt sobre el nivell del mar. La formació d’atolls ve controlada per la subsidència o oscil.lacions eustàtiques. i molts d’ells estan enclavats sobre illes volcàniques.
Estromatòlit Estructura sedimentaria calcària laminada i de forma variable (tot i que domina la forma de dom molt laxe fins a formes subesfèriques o en copa) que es desenvolupa en aigües somes per l’activitat dels cianobacteris i altres bacteris que atrapen sediments fins i precipiten carbonat càlcic. Els estromatòlits apareixen des de fa 2500 milions d’anys fins a l’actualitat essent el primer registre de vida que apareix. Actualment se’n formen en salines i altres medis restringits.
Plataforma continental Part del marge continental que es troba submergit davall el nivell del mar entre la linia de costa i el talus continental a uns 200 m. Es carcteritza per ser una zona plana i llisa amb pendent inferiors al 0.1% i recoberta per sediments diversos detritics (llim, arena, grava) bancs de mol.luscs, coralls o prats d’algues etc.
Talús Inclinació d’un terraplé abrupte. Part externa del marge continental que uneix mitjançant un pendent de uns 5º la plataforma oceànica (a uns 200 m) amb els fons oceànic (a uns 4000 m) i que coincideix amb el pas de l’escorça continental a la oceànica. al peu del talus pot haver-hi un glacis per amuntegament de material arrosegat pel talus en forma de corrents de terbolesa el qual està així entre el talus i el fons oceànic, per mor d’aquests corrent de terboles el talús pot estar tallat per canyons submarins, el talús no aparix en les costes on hi ha subduccio de litosfera oceànica davall el continent (costes pacífiques) i esta molt ben desenvolupat en les costes atlantiques.
Plana abissal Regio del fons oceànic que es troba situat al peu del talus continental amb pendents inferiors al 1% i que conté sediments fins que enmascaren el relleu preexistent, es troben a profunditats de mes de 2 km.
Corrent de terbolesa Massa d’aigua turbulenta carregada de detrits terrígens (arena, llim, graves) mantinguts en suspensió i que a causa de la seva densitat (major que l’aigua) discorre per gravetat (a velocitats de fins a 100 Km./h) pels pendents marins o lacustres i acabe expandint-se per la plana abissal o el fons lacustre i depositant el materials en suspensió en caure la velocitat donant lloc a unes capes anomenades tubidites que per acumulació succecives donen lloc als conoides submarins al peu del talús oceànic, habitualment a l’indret d’un canyo submarí (el qual poden erosionar al pas del temps). Estratigrafia – Paleontologia
Principi de superposició Principi segons el qual les capes d’una succeció estratigrafica s’han depositat horitzontalment en capes paral.leles de manera que les capes més modernes es situen a sobre de les mes antigues i així es conserven llevat d’alteracions tectoniques, fou introduit per Steno per això tambe reb el nom de lleis d’Steno.
Correlació estratigrafica Demostració de l’equivalencia de diferents unitats estratigràfiques en termes de continuïtat litològica (c. litostratigràfica), paleontològica (c. biostratigràfica) o posició idèntica dins l’escala del temps (c. cronostratigràfica).
Unitat estratigràfica Conjunt d’estrats adjacents que són susceptibles de ser reconeguts com a unitat en una succeció atenent a una caracteristica o atribut especific en funció de la caracteristica pot ser: Unitat ecostratigrafica (deposició en un ambient especific) cronostratigrafica (depositats en un interval concret de temps) biostratigrafica (que te una associació caracteristica de fossils) litostratigrafica (que te una composició mineralogica concreta) limitada per discontinuitats etc.
Divisions cronològiques Cada uns dels trams en que es divideix el temps geològic. Les divisions es troben jerarquitzades des de major rang a menor es troben: eó, era, sistema, serie, estatge.
Divisions litoestratigràfiques Cada una de les divisions que es fan en una sèrie estratigràfica en funció de la litologia dels estrats. sense tenir en compte a quin periode o estatge pertanyen. La divisió Bundsandstein-muschelkalk-keuper és una divisió litostratigràfica
Estrat Cos de roca sedimentaria (pot ser també de material piroclàstic) de litologia homogènia (de vegades hi pot haver canvis laterals de fàcies) o gradacional (arenes a baix i argiles a sostre) depositats de manera continua i que es troba separat dels suprajacent i infrajacent per canvi de litologia, interval de no-sedimentació, suerficie d’erosió.
Estratificació Estructura sedimentaria per la deposició de sediments en capes els quals formen una sèrie estratigràfica. Hi ha molts de tipus de sedimentació en funció de l’agent que la provoca.
Fàcies Conjunt de caràcters físic, mineralogics, paleontologics etc que presenten els estrats d’una unitat estratigràfica. Hi ha algunes fàcies que són irrepetibles i que es donen en estrats d’una àmplia àrea i sols en un moment en concret de la història per la qual cosa aquesta fàcies fa refernacia a un periode concret, s’anomena cronofàcies (ex: bundsandstein, new red sandstone).
Biozona Unitat bioestratigrafica (conjunt d’estrats definits en base al seu contingut en fòssils) de qualsevol tipus caracteritzada per la presencia d’un o més taxons contemporanis a la seva deposició i dels quals reb el nom, l’escala i abast taxonomic són molt variables . Es diferencien la biozona d’acmé (basades en l’abundància d’una forma sense tenir en compte altres taxons), monotàxica (basada en la presencia d’un taxó), politàxica (basada en la presencia de 2 o mes taxons)
Disconformitat Discontinuitat entre 2 succecions d’estrats superposades i paral.leles i que la superfície que els separa revela que hi ha hagut una fase erosiva visible que ha afectat els darrers termes de la succeció inferior, entre ambdues succecions hi ha un hiat i un buit erosiu.
Discordança Manca de paral.lelisme entre dues succecions estratigrafiques. una discordança va associada a una llacuna estratigrafica (a excepció de les discordances progressives)
Discontinuitat estratigràfica Relació que hi ha entre 2 succecions estratigràfiques que es troben separades per una superfície d’erosió o de no deposició i que representa una ruptura de la sedimentació i alhora un hiat o llacuna estratigrafica.
Hiatus (correctament es diu hiat) Discontinuitat en una columna sedimentaria deguda a la falta de deposició durant un periode de temps llarg, sol haver-hi indicis de no deposició com per exemple un hard-ground (sòl endurit)
Diastema Interrupció (hiat) relativament breu en el registre estratigràfic de manera que no es susceptible d’una mesura individual ja que el periode de temps es massa petit.
Llacuna estratigràfica Absencia de diposit en una serie estratigrafica durant un lapse de temps determinat degut a l’erosió (buid) o la manca de deposició (hiat)
Transgressió Paraula oposada a regressió. Moviment relatiu de la terra envers el mar de manera que la linia de costa avança cap a dins la terra (o be la cota del mar s’alça o be la terra baixa).
Regressió Moviment relatiu del mar envers la Terra de manera que la linia de costa avança cap a dins el mar (o be la cota del mar baixa o be la terra s’eleva) s’oposa al terme transgressió.
Temps geològic Lapse de temps que va des de l’origen de la primera escorça fins a l’actualitat del qual n’hi ha registre rocos, es estudiat per la geologia historica i es mesura en milions d’anys i es divideix en unitats jerarquiques per al seu estudi (eó, era, periode, epoca, edat, cron), el temps anterior a les primeres roques reb el nom de pregeologic
Metodes de datació Metodes que s’utilitzen per a determinar l’edat d’una roca en realció a altres roques colindants (veure datació relativa) o en relació a l’actualitat mesurat en milions d’anys (veure datació absoluta)
Cronologia absoluta Estudi geocronològic (determinació de l’edat d’una roca) basat en els resultats del mètodes de datació radiomètrics. expressats en anys o múltiples. (Els isòtops radioactius es descomponen a una velocitat proporcional a la seva concentració de manera que cada periode de temps el seu nombre es redueix a la meitat, si es pot saber la concentració que hi havia en un principi i la que hi ha actualment, a través d’una fòrmula matemàtica, es pot inferir l’edat de les roques)
Cronologia relativa. Estudi geocronològic basat en el principis de superposició d’estrats i contingut paleontològic de manera que es coneix l’edat de les roques a través de mètodes indirectes. (en cada edat hi ha hagut fòssils diferent d manera que si una roca conté un determinat pipus de fòssil sera de l’edat en que aquest fòssil ha viscut)
Datació absoluta Datació basada en el mètodes i les tècniques radiomètriques (veure cronologia absoluta) i s’expresa en anys o múltiples. S’oposa a la datació relativa.
Datació relativa Datació basada en els mètodes estratigràfics. (veure cronologia relativa) El resultat s’expres en l’edat estratigràfica, era o periode. S’oposa a la datació adsoluta.
Datació bioestratigràfica Part de la datació relativa que es basa en el contingut de fòssils d’una formació geològica.
Datació radioactiva o radiomètrica. Es un sinònim de datació absoluta.
Datacions geocronològiques Cada un del mètodes que s’empren per a determina l’edat d’una roca, relacionant-la amb una escala estratigràfica o mesures en anys. (els diferent mètodes s’ha esmentat en els diferents tipus de datació)
Dendrocronologia Mètode de datació que es basa en el recompte dels anells de creixement del troncs dels arbres i la correlació dels anells de diferents trocs. Aquest mètode no permet d’anar més enll’a dels 3.000 anys.
Era Unitat geocronològica (espai de temps) que jerarquicament es troba per sobre de periode i per sota d’eó. (quan es parla d’eratema es refereix a les unitats cronoestratigràfiques o sigui una part de la columna estratigrafica o sigui material)
Series estratigrafiques Succesió vertical d’estrats (d’acord amb la llei de superposició de manera que els superiors són més moderns) que equival a una unitat cronostratigrafica que va entre l’estatge (pis) i el sistema, veure-ho a l’apendix I, sovint les series fan referencia a un nom geografic oh hi ha definit l’estratotip, altres vegades fa referència al lloc que ocupa en la serie (superior, mig, inferior).
Pis (correctament s’ha de dir estatge, pis es un castellanisme) Unitat cronostratigrafica de rang inferior (entre la serie i la cronozona) correspon pertant a un periode de temps breu (de 3 a 10 ma) i es de fet la unitat de treball bàsica, l’equivalent cronostratigrafic es l’edat. Habitualment està definit com estratotip.
Fossilització Procés pel qual les restes d’un organisme es transformen en part d’una roca per substitució quimica de la matèria orgànica, inclusió en resina etc, per extensió s’tilitza per qualsevol reste que indiqui la presencia de vida, petjades etc.
Fòssil Qualsevol reste, objecte, traça, substància o empremta relacionada amb un esser viu que permet deduir la seva presencia en els estrats en que es troba, els fòssils reben diferets noms en funció del tipus (geoquimic,icnofòssil) o de l’utilitat (banal, caracteristic, de fàcies )
Fòssil guia Dit també fòssil característic. Es aquell fòssil que és util per la identificació d’un estrat situant-lo en una unitat crosostratigràfica, pertant han de ser fòssils de evolució ràpida i tenir una àmplia distribució (viere amb moltes parts de la Terra, per la qual cosa solen ser marins) i tenir un gran nombre d’individus i facilitat per a fossilitzar.
Icnita: Equivalent a icnofòssil.
Icnofòssil Qualsevol traça (petjada, cau, dejeccions etc) que indiquen la presencia de vida amb més o manco determinació en el medi sedimentari que dóna lloc a l’estrat en que està inclós.
Trilobit Classe pertanyent al filum artropodes, extingits a partir del Mesozoic, eren marins amb un exosquelet mineralitzat de naturalesa quitinosa (com ara els crancs etc) i el cos dividit longitudinalment en tres lòbuls (dos laterals o plurals i un central o raquis), transversalment tenien un cefalon o escut cefàlic, un torax i el pigidi, dins les roques del paleozoic són molt importants des del punt de vista estratigrafic per la abundancia i diversitat en que es troben.
Ammonites Grup de cefalòpodes ammonoideus caracteritzar per la posició marginal del sifó i pel les linies de sutura dels tabics interns en selles i lòbuls retallats i simetria bilateral aprareixen al triassic i desapareixen sobtadament al cretaci, són bos fòssils estratigrafics.
Nummulits Macroforaminifers (protozous) bentonics extingits i que són tipics del Paleogen. Tenen una closca helicoidal en forma de llentia divida en cambres per envans radials oblics. Presenten formes macrosferiques i altres microsferiques. Poden arribar als 10 cm de diametre i contituir roques calcaries ja que formaven esculls bentonics. A Mallorca són molt frecuens en les roques Paleogenes del raiguer i la zona de Randa. Geologia economica
Reserves Volum o pes estimat que existeix d’un determinat recurs explotable en una regió o tot el planeta, es pot parlar de reserves descobertes o reserves potencials, Quan un determinat jaciment deixa de ser explotable economicament deixa de ser reserva o bé si la tecnologia no permet la seva explotació com el cas dels nòduls de manganés que hi ha als oceans.
Recurs (geologia econòmica) Concentració de minerals (recurs mineral) o béns en general (natural) que explotats poden donar lloc a rendiments econòmics, tant si estan descoberts (reserves) com si romanen sense descobrir.
Recurs natural renovable Recurs que el seu cicle de formació és molt breu anual o poc mes de manera que mai s’exhaureix i en cas de fer-ho en termini breu torna a haver-n’hi per exemple aigua.
Recurs natural no renovable Recurs que el seu cicle de formació és llard de manera que l’exhauriment comporta el no tenir-lo a disposició ja més en temps històrics per exemple la majoria de recursos metal.lics ferro, plom, etc…
Placer Diposit detritic d’arena o graves o fang qie conte particules minerals o palletes (pepitas) (d’or dimanets etc) procedents de roques alterades o erosionades i que han estat acumulades per l’aigua o vent en funció del que es distingeixen placers eòlics, fluvials etc.
Jaciment mineral Lloc de l’escorça terretre on de manera natural s’ha enriquit un mineral susceptible de ser explotat, això vol dir economicament rendible, segons la genesi del jaciment, enriquiment, es clasifiquen diferents tipus de jaciments: al.luvial (per acció dels corrents fluvials) d’evaporació (per evaporació i sedimentació de salmorres) d’exhalació (per gasos volcanics) de meteorització ( per alteració d’altres roques) etc…
Mineral de ganga Mineral que forma part d’allò que es rebutja en una explotació minera, generalment són els minerals no metal.lics associats a filons metal.lifers i que no tenen interés econòmic, per exemple la blenda sol anar associada a quars, en aquest cas el quars és la ganga i la galena la mena.
Mineral de mena Es el terme oposat a ganga, es aquel conjunt de minerals que tenen interes economic en una explotació minera generalment la mineria siderurgica.
Combustible fòssil Combustible qualsevol extret de la Terra. es refereix sempre al carbó (torbà lignit hulla i antracita) i el petroli i els seus derivats (gas natural). Són roques o fluids que tenen molt de carboni lliure (carbó) o composts organics combustibles (hidrocarburs) que permét el seu ús com a combustible.
Roca magatzem Roca permeable (per porositat o fisuració o altra tipus) que permet el fluxe i magatzem de petroli, gas o altra hidrocarbur natural, no sol emprar-se en sentit d’aigua subtrerrània però el terme es equivalent a aquifer.
Roca mare (geologia economica) En geologia del petroli s’aplica a la roca rica en materia organica o querogen que per maduració dona lloc a l petroli.
Copia de seguridad de web.archive.org enero 2006.